què tots els mars són blaus?
Amb tu són daurats i transparents,
dolços com la mel
amb petites ràfegues de vent
que em porten a navegar,
pel teu cos despullat.
Junts, anem més lluny,
digui el que digui la gent
perquè ells que sabran,
doncs, nosaltres som dos
què quan estem plegats
despertem vendavals,
terratrèmols i huracans.
Somriures sota el nas
i passions que potser,
l'altra gent no entén.
Però jo sols comprenc els teus ulls
i ells,
em despullen amb total impunitat
sense que hi pugui fer res.
Si us plau,
fes servir les mans
i segueix el que ells han començat.
Ofegar-me vull.
A terra o al mar
però sempre junts,
on lluny anem,
si estem plegats.
