divendres, 10 de setembre del 2010

Mare

Tot el que sóc és gràcies a tu.
Tot el que has fet no té preu.
I el que fas, mai t'ho podré pagar.
La meva guia.
El meu consol.
La meva ajuda.
El meu suport.
L'amor incondicional que no es ven.
El que creix dia a dia.
Doncs aquest, ens naix de dins la pell.
La que mai demana,
i tot ho dona.
La que sempre riu,
i tot ho perdona.
La que tot ho sap i endevina,
sense sentir-me la veu
i sols d'una mirada descobreix, 
les flaqueses del dia a dia.
No puc, 
ni vull imaginar el mon sense tu.
Mare, agafa'm de la mà ben fort.
Caminarem sense pressa,
el que ens queda de camí,
per aprendre que les dues juntes 
som el que millor tenim.