Diuen que interessant es torna
el que a poc a poc es descobreix,
allò que ens inquieta
i ens fa anar de corcoll.
Amb el que es pensa
sense pensar
i ve a la ment,
per fer bategar el cor.
El que porta un polsim de màgia
i ens convida a somiar que som
quelcom que algú s'estima,
considera o simplement
aquell que la curiositat
li ha fet un lloc,
en un minut de la seva vida.
Qui sap si un instant
o l'eternitat sencera,
interessant és allò que batega
i sempre ho fa fort,
prioritat absoluta,
doncs sempre té pressa
per ser important
i no qualsevol cosa.
No cal que sigui molt gran,
a vegades una simple mirada
un que tal estàs,
o un bon dia
ja resulta interessant.
Sempre acompanyat de la teva boca,
per suposat.
dimarts, 23 de juliol de 2013
No tot s'espanta
No tot s'espanta.
Hi ha cremors de llengua
que queden de per vida
i et deixen muda.
Incapaç de fer un pas,
incapaç de ser tu mateixa
tot i que mil miralls
ensenyin una cara.
Per què encara que una imatge
valgui més que mil paraules
una sola,
pot trencar motlles
i callar moltes boques,
però de què serviria
si es van enterrar entre ombres.
Ombres que van deixar
els colors a les fosques
i mai més,
es podran tornar a pintar.
No tot s'espanta,
perquè hi ha coses
que sols moren amb nosaltres.
Hi ha cremors de llengua
que queden de per vida
i et deixen muda.
Incapaç de fer un pas,
incapaç de ser tu mateixa
tot i que mil miralls
ensenyin una cara.
Per què encara que una imatge
valgui més que mil paraules
una sola,
pot trencar motlles
i callar moltes boques,
però de què serviria
si es van enterrar entre ombres.
Ombres que van deixar
els colors a les fosques
i mai més,
es podran tornar a pintar.
No tot s'espanta,
perquè hi ha coses
que sols moren amb nosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)