Diuen que no hi ha princeses
en un món normal,
que aquestes sols surten als contes
i es passegen a cavall
i totes tenen cabellera rossa
amb les galtes enceses
i un príncep de color blau.
Però jo n'he trobat una
que es vesteix de gripau,
i volta per la vida
dient que és normal.
Doncs no té cabellera rossa
ni porta corona,
per que ella sols té una ploma
i un trosset de paper
on cada nit una paraula
la porta a un indret diferent.
I allí,
on ningú la coneix
pot ser
la reina i senyora,
la que diu i calla,
la que somriu i plora,
la persona,
que encara que mai sigui princesa
somiarà que algun dia
algú la vindrà a buscar,
per que la gent que s'estima
també viu en mons normals
i es desitja
i es toca,
encara que siguin gripaus.