diumenge, 18 de desembre del 2011

Un cor vermell

Desordenades.
Idees fent un conjunt 
de petites coses. 
Entre el que ens alimenta 
i ens recrea,
entre el que es desitja i s'estima
dibuixat, en mètrica i rima.
Doncs la peculiaritat de sentir
es comença a tenir,
en la primera paraula escrita.
Qui no pensa en la valentia
de sentir-la i fer-la seva
i recórrer aquell cos,
llavis i ànima
que el poema explica.
I aconseguir un cor vermell
de misteris indesxifrables
de totes les paraules
que els ulls ensenyen
i els sentiments enganyen.
La fragància que s'olora
és l'instant que no es perdona
per temor, 
a no tenir-lo més.
Quan la imatge s'imagina,
la retina crea,
el pensament vola
i el calor augmenta,
a flor de pell.
Doncs, si la terra no gira
per que no hi ets,
intenta sobreviure
amb lo que li queda.
La visió de la paraula
condensada en sentiment.