dissabte, 1 d’octubre del 2011

Ànima

Fes veure que no hi sóc
I despulla't l'ànima poc a poc.
No hi ha prou minuts que amaguin
els desitjos que em treuen la meva son.
Serà que ja no sé dibuixar el que som
per que el que algun dia vam ser
ja no ens serveix com a guió.
Vull augmentar extensió 
del que la confiança em permet tocar.
Necessito, 
quelcom més que mirar
per que aquest cor que batega
es comenci alimentar.
De la teva veu.
La teva olor.
Els teus sentits
i decisions.
No puc morir sense provar
dels teus llavis els petons.
Diuen que la sal del mar
tornes amb dolçor,
però com que jo no he provat
no ho sé pas si és veritat.
Fes veure que no hi sóc
i passejat per la meva vida
obrint i tancant portes
sense contemplacions.
Em deixo fer.
Ja ho saps.
El tu és una paraula 
que m'agradaria fer-me meva
cada cop en més instants.
M'agrada el perill.
Passar fronteres és lo meu.
Porto el cor tant cosit 
que ja no m'importa un refredat.
Sé que no sóc immortal,
però amb tu
no m'importa morir.
El cremar pot ser un moment.
La combustió,
indefinida.
Fes veure que no hi sóc
i despullat l'ànima
poc a poc,
per que és ella
la que em crida.









Sols busco tendresa

Em tanco els llavis per no escoltar.
Les orelles no em deixaran parlar.
Els ulls toquen tot el que veuen.
I les mans no em permeten mirar.
Estic feta un desgavell
que sols busca tendresa
que la pugui redreçar.
Que li marqui un camí 
que no resulti complicat de seguir.
Crec,
que no demano pas tant.
Quan estigui cap per avall,
espero que el món canviï de sentit
per poder-me tornar a trobar.
Els que diuen que menteixo
no estan dins el meu cap
doncs el cor ja fa dies, 
que està, en "stand by".
Quan les promeses es venen a grapats
no estaria de més fer-ne alguna realitat.
Hauria d'haver fet cas
a qui em deia
que em guardés 
el cor a la butxaca 
i no tingués por de fer-me gran.
Els dies passen i arribarà
el moment de les espelmes bufar.
I jo seguiré negant
que no tinc por i res és estrany.
Una llàgrima rodola cara avall
i sols demana un desig:
un polsim de tendresa
cobert de rosada
per que em trobi amb tu
dormida en matinada.
I ara,
tanco els llavis per no escoltar...