dijous, 20 d’octubre del 2011

Tota teva

Ho sabies des del minut u
que ens vam veure.
Quan encara les siluetes 
es mostren desdibuixades.
Quan es mira a l'infinit
i sols es distingeix el desig
més que la forma humana.
Però jo, 
també caminava.
Quantes vegades 
he repetit aquell instant 
quan surten a passejar les fades.
La sorpresa del moment
es vesteix amb un somriure
d'il·lusions contingudes.
Per continuar caminant plegats
sense rumb fix
que per nosaltres no té importància.
Quan un no sap que dir
ni on mirar.
Quan la distància més curta
llarga és fa.
Quan desapareix tot el que t'envolta
i penses que de massa gent estàs rodejat.
Sols llavors,
et comences a plantejar
el per què el teu cor marxa ràpid
i no el pots aturar.
Els ulls no menteixen
i sempre diuen la veritat.
Sense dir paraula
ja ho saps.
Sóc tota teva,
no importa el moment 
ni quan.
Els llaços ja ens han lligat
des del minut u 
que ens vam veure.





 

Petites perles

Escoltant l'aire 
respiro paraules del meu interior
que em fan imaginar que volar
no és pas tan difícil
com sempre se m'ha contat.
Si tanco els ulls sóc lluny d'aquí
on ningú em sap reconèixer.
Una persona més
entre moltes, 
que diàriament somien.
Tothom vol fer realitat
petites perles 
del seu particular mar.
On el valor és incalculable
i no serveix cap moneda per comprar.
Per què els somnis tenen això.
Valuosos
i normalment intransferibles.
Llàstima que s'hagi de despertar.
En algun moment,
en algun instant,
la bombolla de sabó
acaba petant.
Per tornar a créixer en la nit
si màgia es benvolent
i torna a mi sense preguntar.
Necessito els següents ingredients
per tornar-te a crear.
Amor de mitja nit.
Un pessic de desig.
Dolcesa amb quantitats industrials.
Intencions descontrolades
que inundin el nostre llit
de petites perles de mar.