dilluns, 5 d’abril del 2010

Avi


Mai oblidaré,
els teus ulls i les teves mans. 
El teu somriure tranquil
que em guiava en aquells anys.
La teva fortalesa
encara que eres més aviat petit.
I de la teva grandesa
del teu cor malaltís.
Del teu bastó
un dels tants amics, 
i de les teves històries 
que mai em vas poder explicar,
per que jo era massa petita
per poder-les escoltar.
Mai oblidaré 
aquelles nits al voltant del foc,
i les llàgrimes del pare 
plorant la teva mort.
Aquells estius a la fresca
quan tothom havia sopat.
Les festes del carrer
i tu al meu costat.
Penso amb el que em vaig perdre
i amb els petons que no et vaig donar...
Si pogués tornar el temps enrere,
et diria molt fluixet,
que t'enyoro cada dia
i que mai t'oblidaré.