I si mes no
tot arriba,
com la claror i la foscor
que sovinteja cada dia
sense haver-li demanat que torni,
tot just en obrir els ulls
o en tancar-los,
allí on nosaltres
sols som algú
que respira entre somnis
i que prega a Déu
o al dimoni
que quan arribi el moment
sigui el més planer possible,
per emportar-nos d'aquest món,
quelcom més que silenci.
dimecres, 26 de novembre del 2014
diumenge, 23 de novembre del 2014
Recordo que érem lladres
Un dia,
quan el prop i el lluny
no tenien distància
i la pell era llaurada amb carícies
treballades de sol a sol,
quan el motiu era més que l'afany
i la intenció la millor cobdícia,
recordo que érem lladres
i ens preníem llibertats
amb totes les llicències,
perquè no necessitàvem res més
i res més volíem
que passar pel nostre cor
amb allò que et permet estar exempt
i ser del tot lliure.
quan el prop i el lluny
no tenien distància
i la pell era llaurada amb carícies
treballades de sol a sol,
quan el motiu era més que l'afany
i la intenció la millor cobdícia,
recordo que érem lladres
i ens preníem llibertats
amb totes les llicències,
perquè no necessitàvem res més
i res més volíem
que passar pel nostre cor
amb allò que et permet estar exempt
i ser del tot lliure.
diumenge, 16 de novembre del 2014
De viatge
No sé si em correspon pensar-te,
ni tan sols imaginar
que m'agafes de la mà
i em dius que avui,
marxem plegats de viatge.
On molta gent no sigui ningú
i la resta sols algú
que passeja com nosaltres
sense nom ni adreça fixa,
sols dos com qualsevol
que es descuiden de la resta
amb tot el temps del món
ficat a les butxaques
per oblidar-nos de tothom
en carrers estrets
on els petons,
sempre juguen a trobar-se.
No sé si em correspon pensar-te
però si m'agafes de la mà, avui,
marxem plegats de viatge.
ni tan sols imaginar
que m'agafes de la mà
i em dius que avui,
marxem plegats de viatge.
On molta gent no sigui ningú
i la resta sols algú
que passeja com nosaltres
sense nom ni adreça fixa,
sols dos com qualsevol
que es descuiden de la resta
amb tot el temps del món
ficat a les butxaques
per oblidar-nos de tothom
en carrers estrets
on els petons,
sempre juguen a trobar-se.
No sé si em correspon pensar-te
però si m'agafes de la mà, avui,
marxem plegats de viatge.
dimecres, 12 de novembre del 2014
Jo sols sóc...
Jo sols sóc
una persona normal
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc
la que compta deu
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla,
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...
una persona normal
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc
la que compta deu
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla,
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...
diumenge, 9 de novembre del 2014
Romandre a l'espera
L'instant m'ensenya
que la impaciència
és la pressa desfermada,
però quan et miro als ulls,
a aquests ulls que tot ho diuen
sense pronunciar paraula,
no puc d'eixar d'esguardar-te
i romandre a l'espera
que el temps ens faci més propers
per compartir plegats
tots els bocins que el demà
ens vulgui donar,
entre un trosset de cel
i un polsim de terra.
que la impaciència
és la pressa desfermada,
però quan et miro als ulls,
a aquests ulls que tot ho diuen
sense pronunciar paraula,
no puc d'eixar d'esguardar-te
i romandre a l'espera
que el temps ens faci més propers
per compartir plegats
tots els bocins que el demà
ens vulgui donar,
entre un trosset de cel
i un polsim de terra.
dilluns, 3 de novembre del 2014
Et vull per postres
Et vull per postres,
amb cirereta inclosa
i sols de pensar-ho,
la boca es nega de saliva
imaginant com seria això de tenir-te,
entre la cullera i la llengua.
Vine vestida,
el joc de mans
serà cosa meva,
perquè encara que no t'ho creguis,
encara que pensis
que et dic una fal·làcia,
avui tinc ganes
de menjar-te tota.
Jo no estic a dieta de coses dolces
i avui et vull per postres,
amb cirereta inclosa.
amb cirereta inclosa
i sols de pensar-ho,
la boca es nega de saliva
imaginant com seria això de tenir-te,
entre la cullera i la llengua.
Vine vestida,
el joc de mans
serà cosa meva,
perquè encara que no t'ho creguis,
encara que pensis
que et dic una fal·làcia,
avui tinc ganes
de menjar-te tota.
Jo no estic a dieta de coses dolces
i avui et vull per postres,
amb cirereta inclosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)