tot arriba,
com la claror i la foscor
que sovinteja cada dia
sense haver-li demanat que torni,
tot just en obrir els ulls
o en tancar-los,
allí on nosaltres
sols som algú
que respira entre somnis
i que prega a Déu
o al dimoni
que quan arribi el moment
sigui el més planer possible,
per emportar-nos d'aquest món,
quelcom més que silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada