dimecres, 27 de febrer del 2013

On els miralls t'ensenyen

Aquest és un bon moment
per tornar a començar.
Per agafar embranzida 
i volar allí on els ocells
en fan el niu
i els somnis creixen.
On dir que sí
no vol dir morir
i els miralls t'ensenyen
que mai és massa tard,
per tornar a creure.
Per que creure en un mateix
no hauria de ser pecat mortal,

sinó necessitat per seguir endavant
sense temor de caure.
La percepció de l'espai
depèn de qui el camina

i de quins sentiments en gasta.
Però la valentia

sempre serà d'aquell,
que s'alçarà
encara que en tingui ferida.
Per que la vida és massa especial
per no assaborir-la

i el temps passat,
en un instant s'oblida.
Avui m'he trobat el teu mirall
i en ell he vist 

un gran somriure.
Serà, 

que les oportunitats arriben amb tu
agafades de la mà. 
Aquest és un bon moment
per tornar a començar,

si tu ho desitges.













dilluns, 25 de febrer del 2013

El sucre dels teus llavis

Qui pogués tastar 
el sucre dels teus llavis
i delectar-se amb el seu gust.
Embriagar-se fins perdre el sentit
i sentir-ne les batzegades del teu cor,
quan els sentiments t'abracen.
Tancar els ulls 
i poder volar sense ales,
sense por a estimbar-se.
Seguir la llibertat dels sentits
i tenir ànsies de córrer
per caminar enganxat a tu.
Assaborir-te a poc a poc
allà on la pressa no sigui nostra,
mentre la resta del món dona la volta
i nosaltres ens deturem a gaudir.
Per que mai obligats estem 

però si necessitats
d'allò que sempre ens dona caliu.
I encara que sigui en tendra abraçada
em conformaré amb seguir somiant,
que algun dia de matinada

tastaré dels teus llavis la rosada,
abans no en sigui massa tard.
Qui pogués tastar,
el sucre dels teus llavis.

















diumenge, 24 de febrer del 2013

Si jo fos tu

Si jo fos tu
a ningú li diria
i per sempre,
em quedaria al teu costat.
Darrera la teva ombra,
davant del teu nas,
en les teves carícies
per seguir a tothora,

el compàs de les teves mans.
Aquelles que un dia

descobrírem plegats
arraulits en la ombra,
d'un passat no molt llunyà.
Si jo fos tu

a ningú li diria
i ara sabria

el que sent el teu cor,
i pensa el teu cap.
Bé, potser no,
perquè si jo fos tu
tu, jo seria
i de res em serviria
per que meu 
no vas ser mai.
Llavors millor ser jo
un JO ben gran,
per que per ser d'algú altre

ara em queda poc espai.
Per que si jo fos tu

a ningú li diria
que per sempre em quedaria
allà on la melangia
es va deixar un trosset de mi,
darrera la teva ombra,
davant del teu nas,
en les teves carícies
per seguir a tothora,
el compàs de les teves mans. 














dissabte, 23 de febrer del 2013

Les oportunitats sempre tornen

Les oportunitats sempre tornen.
Agafades de la mà
o amb pinces.
Amb somriures 
o llàgrimes preparades, 
per deixar-se eixugar.
En una tarda de diumenge,
sota la pluja d'un parc,
en una nit d'estiu 
amb estels pintats
o qui sap,

si per pura casualitat.
Dins d'una mirada furtiva,

la carícia de la proximitat,
el somni que de cridar
mai es cansa,
que encara no és massa tard.
Per que les oportunitats sempre tornen,
jo no sé com s'ho fan
però si una porta el teu nom,

si una ha de ser per tu,
et buscarà per cel i terra
per donar-te la ma
i ensenyar-te que aquesta vida,

és d'aquells que lluiten
i no es rendeixen mai,
per que les oportunitats,
sempre tornen.






dijous, 21 de febrer del 2013

Per no seguir

Sempre que penso que
potser si és,
qui sap si mai,
hi ho deixo aquí
per no seguir
i perdre el fil d'un cabdell,
que ja s'ha gastat.
I qui sap quan
va començar
per que acabat,
ja em queda clar.
Això no vol dir pas
que sigui mortal
o potser sí,
seguir pensant
que ho tenies tot
fins que ho vas matar
i agonitzant
podries trobar,
un petit sospir
buscant algun batec,
al fons del mar.
Qui sap si mai.
Potser si és.
Hi ho deixo aquí,
per no seguir.



dimecres, 20 de febrer del 2013

Entretinguda

M'entretingueren les ganes
les teves mans a la cintura,
la teva boca assedegada
i els teus ulls,
mirant-me nua.
M'entretingueren els sospirs
i les teves paraules,
seria per què vaig pensar
que algun dia serien meves.
Ai que ximple.
I entretinguda vaig quedar-me
pensant amb hores eternes,
aquelles que sempre fan perfecta
una imaginació perduda.
Potser és que els impossibles
em passen factura
o simplement

que sóc d'aquelles que pensen
que l'amor no es troba,
sinó que et busca.






dimarts, 19 de febrer del 2013

Enganxada a una llàgrima

Ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,
era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.
El suïcidi de l'ànima
trencada en mil bocins,
la desesperació d'un crit sort
que ja no s'escolta.
L'adéu precipitat.
La mort ràpida.
L'ofec de boca tapada
i cor sagnant.
La fel de l'odi 

i qui sap,
si algun dia l'oblid.
Però ara ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,

era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.









dilluns, 11 de febrer del 2013

D'allò que en la pell es queda

Crec que tirar enredera 
seria difícil,
doncs ara ja conec
com es vesteix,
l'aroma de la teva pell.
Enyoro la teva olor
i la busco en el meu cos
per si està per algun racó
però crec,
que haurà de tornar a tocar-me
per recordar-me,
de qui ara sóc.
Em paralitza.
M'embriaga.
Em despulla.
La desitjo a tothora
prop de la meva.
Que es desfaci com el sucre
que dona dolcesa
i no embafa.
Addictiva.
Perillosa.
Seductora.
Es passeja sense vergonya
i em deixa nua quan m'abraça.
Serà que em desarma
i vull tornar a ser teva,
per que mai en tinc prou
després de fer amb tu l'amor,
d'allò, que en la pell es queda.
















diumenge, 3 de febrer del 2013

Una petita porció

Recordo una petita porció
d'una paraula,
que enganxada a un silenci
la va fer emmudir.
Si l'amor era una llàgrima,
ofegada es va quedar en ella
sense poder retrocedir.
Volia parar el món,
cridar fins a morir,
oblidar-se d'allò
que li naixia dins el pit.
Però tot va continuar igual.
Al dia li seguí la nit,
i a un dilluns un dimarts
com a cosa natural.
Decidir oblidar.
Anestesiar-se del dolor
que no la podia deixar
per així
qui sap,
si tornar a sentir.
Mes un dia la sorpresa
la va venir a visitar
i tres paraules 
va tornar a escoltar.
Hola com estàs?
Qui en vulgui saber el final
sols cal que li llegeixi els ulls
i ells li explicaran,
que es van tornar a trobar
on el desig no es pot apagar
quan aquest,
és de veritat.
Recordo una petita porció
d'una paraula
per que la resta,
ja l'ha he oblidat.