M'entretingueren les ganes
les teves mans a la cintura,
la teva boca assedegada
i els teus ulls,
mirant-me nua.
M'entretingueren els sospirs
i les teves paraules,
seria per què vaig pensar
que algun dia serien meves.
Ai que ximple.
I entretinguda vaig quedar-me
pensant amb hores eternes,
aquelles que sempre fan perfecta
una imaginació perduda.
Potser és que els impossibles
em passen factura
o simplement
que sóc d'aquelles que pensen
que l'amor no es troba,
sinó que et busca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada