dimecres, 8 de juny del 2011

Fer màgia no és fàcil

Tanca els ulls i no deixis de pensar
que el que tinc potser és
el que tu, sempre voldràs somiar.
Guardat en una caixa 
deixo el meu millor tresor
per que sols qui el vulgui
el pugui trobar.
No sóc de ningú
i sóc de tothom.
Qui sap,
potser algun dia seré la teva sal.
Sé que no sóc especial
però que et deixis estimar
per mi,
és tot un regal.
Ara sols falta el llaç.
Un moment inesperat.
Una mirada fugaç.
Allò que un pensa
i no gosa demanar.
Si-us-plau,
dóna'm aquesta mà que necessito, 
ser forta en aquests instants.
Fer màgia no és fàcil.
Moure la vareta té la seva dificultat.
Un.
Dos. 
Tres.
El tot,
sempre es pot fer realitat.
Tanca els ulls i no deixis de pensar
que el que tinc potser és
el que tu, sempre voldràs somiar.