dilluns, 30 de gener del 2012

Quan faig l'amor amb tu...

I no saps les ganes que en tinc
de passejar-te la boca
per tot el cos,
sense deixar-me cap racó.
I recordar cada centímetre
de la teva pell
per quan em faci falta.
Olorar-te i tastar la poesia
que escrius al moure't,
per si mai amb tu,
em quedo sense paraula.
Resseguir el teu coll
passant per l'esquena,
besar-te la panxa.
Morir al lloc,
on el plaer ens mata.
Fer camí 
fins que l'èxtasi arriba
i dir-te a cau d'orella
mentre et faig l'amor,
que tu, ets el que em dona vida.
Retenir-te en la mirada
i tenir-te nua,
nua d'ànima
on la pell es toca 
sols de mirar-la.
Pararé el temps
en infinit orgasme
vestit de petons,
acariciant-te.
Per tornar a repetir
quan l'alè ens torni
per que d'això,
sempre en tenim ganes.
Tancaré els ulls i seré teu
com el foc, 
cremant-me.
I quan tot s'acabi,
allargaré la mà
i tocaré el que amb el plaer s'excita
i dormiré als teus braços
fins que de nou
arribi el dia.
I no saps les ganes que tinc
de que això passi,
i no sigui un somni
sinó realitat de vida.
Quan faig l'amor amb tu
fins i tot,
respirar se m'oblida.















diumenge, 29 de gener del 2012

Enyorança

Són aquestes sensacions
les que vesteixen,
de tant en tant l'ànima.
Les que perden el nom
quan la saliva no passa
i ningú vol recordar
per si de cas, 
la pena no marxa.
Les que ens fan córrer lluny
sense moure ni un peu
i cridar sense veu,
que no tenim temor 
ni recança.
Sols és això, por.
Per si aquesta enyorança,
no marxa.
Compartida amb la copa
es disfressa color sang
i em fa sentir valenta.
La que porta afilada espasa
i sap, ella pensa,
com no patir al teu costat,
si la llàgrima l'ennuega
a la primera oportunitat.
Per que sempre és més fàcil
parlar amb boca plena
quan el sentiment ja ha marxat,
alçaré la copa per brindar
que tot, forma part del passat.
Però ai,
en primer glop
quan passa gola avall,
torna, 
aquesta sensació de buidor.
La punyalada al cor 
que mai s'espera,
cridant de nou un no
i resant, 
que no ens afecti massa el record.
Encara que el temps vagi endavant
sempre hi haurà instants,
que et portaran enredera.
Serà que viure és així
un tramat de fils
que ens vesteixen l'esperit
quan s'estima
i d'enyorança,
ens fan morir.





dijous, 26 de gener del 2012

De rodona retallada

Retallada
amb precisió que espanta,
nua la rodona platejada.
Enmig de la branca,
busca fugir de la tristesa dibuixada
per l'ull que la contempla
a simple vista.
I pensa que ella no és l'estranya
sinó l'ull que la mira.
Espantada i cohibida 
la màgia oblida.
No hi ha temps
doncs tot es va perdre,
esperant que es fes etern
allò amb que mai vam creure.
I el tocar de les esquenes
on el llit és ple d'ombres
ens farà adonar
que mai es pot malgastar
allò que segurament mai torna.
Per que ningú es prou estrany
per no reconèixer la seva petjada
caminada sota ombra 
de rodona retallada.
I encara que pensem 
que la culpa sempre és
de l'altra persona,
un dia veurem 
que potser,
un trosset també va ser nostra.
La veritat és una mentida
que dissimular sempre costa,
que cap llàgrima renta
ni esborra.
Hi ha preguntes en aquesta vida
que no tenen resposta.
I en la fredor 
busquem caliu de mà oberta,
esperant que un dia
se'ns obri de nou la porta.





dimecres, 25 de gener del 2012

Jo sóc aquella

Jo sóc aquella
que un dia imagina
que té la lluna, 
a la seva esquena.
Que camina sobre l'aigua
i respira sense aire
esperant que passi el dia
sense necessitat d'estimar-te.
Jo sóc aquella,
que dibuixa ànimes
vestida de paraules,
on la mentida no té lloc
i el propòsit és buscar
lloc on amagar-se.
La que pinta sortides
impossibles a la vista 
i que té por a la foscor
per si algun dia 
la llum, de tornar s'oblida.
Jo sóc aquella.
La que és forta i feble.
La que lluita i crida.
La que corre i vola
i sols necessita
una mica de la teva vida.
La que no demana 
res a canvi
si se l'estima,
i se li dona la mà
per que no caigui
enmig de qualsevol fugida.
Jo sóc aquella
que sembla petita
però que creix
com esponja humida.
Sí, la que si un dia diu no
no tornaràs a veure.
Sols tinc una paraula
i un acte.
Jo sóc aquella 
que per no mentir 
calla,
i deixa el teu cor per un altra 
si és que aquesta sap cuidar-te.
Potser no et perds res.
Qui sap...
Jo sóc aquella
que encara que no tinguis al costat
mai podrà oblidar-te
i agafarà la lluna
i se la posarà a l'esquena,
per si algun dia,
necessites d'ella.

























dilluns, 23 de gener del 2012

Acompanya'm un trosset aquesta nit

Acompanya'm un trosset aquesta nit
i acarona'm fins que dormi.
Mentre els meus ulls s'apagaran
t'explicaré tots els meus somnis.
Entre la flassada i el llit
deixaré passar al desig
per que a la nit confongui.
I sols necessitem de la pell
per saber on la màgia té el camí,
per que tancant els ulls no es veu
si no l'ànima que toques.
Acompanya'm un trosset aquesta nit
i ensenya'm a volar en la fosca.
I a pensar que els impossibles 
no existeixen,
si un creu fermament 
amb el que busca.
Que l'amor no és una trampa
ni tampoc un excusa,
sinó l'estat inicial d'alguna cosa.
Quan la nit toca el coixí,
somia,
i em diu a cau d'orella
que vol altra cop el dia
per que arribi la nit
i m'acompanyis un trosset
fins que en quedi adormida.








dissabte, 21 de gener del 2012

Carta a...

Bona nit cosa dolça.
T'estava esperant.
La vida ja no és la mateixa 
sense els teus instants.
Obro cada dia la finestra
pensant on avui seràs.
I t'imagino dibuixada
sota l'aigua de la pluja,
al carrer vestit de gent,
al cinema,
a la plaça,
amb els teus llavis vermells.
Al meu llit arraulida
buscant el meu recer
buscant els meus braços
per donar-te calor etern.
Bona nit cosa dolça.
Aquí és on es comença 
a sentir quelcom més.
On la pell ja és fina
i miro les hores del rellotge 
esperant vagin passant
fins que arribi el moment just
en què potser,
sols potser, 
en serem amants.
On et toco l'ànima
plena de sentiment
i compleixo el requisit
per obrir-te la camisa
i la deixis caure sobre el llit.
Bona nit cosa dolça.
La valentia es va acabant,
a mesura arriba l'hora
en què tinc els teus instants.
El diré hola com sempre.
Que bonica estàs.
Com t'ha anat el dia
i els teus moments com van.
Més quan tu,
com sempre em diràs
bona nit cosa dolça
la llengua es glaçarà
i no podrà dir,
el que el cor no pot callar.
Per això avui he decidit
escriure una carta a...








dijous, 19 de gener del 2012

Sense saber com

I vas creuar el cel amb poca cosa.
No necessitaves equipatge
per volar fins un paisatge
tenyit de desig viu.
En un moment precís
el que no era va tornar
i les mans tocaren formes
oblidades fins aquell instant.
Si una imatge val més que mil paraules
callar es fa per intuïció.
Els ulls ja marquen camí
resseguint en línia fina
el que no és necessari dir.
La pressa es va tornar pausa
i l'instant petits sospirs,
la imaginació ja no em calia
doncs et tenia, tot per mi.
Definitivament,
el temps va fer una pausa
i ens va mostrar el recer
de quedar-nos sense roba,
sense necessitat de res més.
En sec,
sense saber com
la màgia torna i creix.
I com bombolla que no esclata
es contempla extasiada
per recordar-la quan no hi és.
Amb tu,
fer l'amor no té paraula.
No en necessita per cert.
Doncs el silenci és la pauta
on es mou el sentiment.
I vas creuar el cel amb poca cosa.
La meva ànima
i el meu instint
foren el mapa
que ens guiaria,
fins on s'apaguen els llums de nit.
No necessitaves equipatge
per volar fins un paisatge
tenyit de desig viu.



dimecres, 18 de gener del 2012

Sempre vas ser cec


No et donaré el gust de que pensis
que encara continues sent algú.
Et vaig oblidar 
des del primer moment
que tu vas oblidar-me.
Les regles les vas marcar tu.
Sense preguntar.
Sense demanar opinió
vas agafar i vas marxar lluny,
on les meves llàgrimes
no et mullessin l'ànima.
Potser tenies por d'ofegar-te
ja que no saps nedar 
en les penes dels altres.
Em vas deixar en un camí
sense cap indicació
i no et va importar si em perdia 
entre la crueltat més salvatge.
No tinguis por,
no vinc a matar-te.
No vaga la pena el temps necessari
de brandar espasa i ferir-te.
Sols voldria dir-te
que et desitjo un futur millor
que el que tu vas donar-me,
i que la valentia
no es compra,
en la persona,
ve donada de sèrie.
Llàstima que això no ho vas entendre
per que sempre vas ser cec
a allò que mai va tenir trampes.
Quan tornis a jugar
explica bé les regles.
La gent té sentiments
que potser vol guardar-se.
No et donaré el gust de que pensis,
que encara continues sent algú.
Et vaig oblidar 
des del primer moment
que tu vas oblidar-me.





diumenge, 15 de gener del 2012

Melmelada de maduixa

Asseguda,
en punyent conversa
s'unta la paraula.
On la mirada,
importa tant com el tacte.
S'inicia amb la subtilesa
on la cama ensenya
el que comença i acaba,
per trobar allí l'oasi
que potser ens salva.
La textura és mereixedora
de l'espera
i gaudir d'ella,
on la luxúria es perd en la vista.
En els dits rellisca
melmelada de maduixa
i no s'atura,
buscant als desitjos sortida.
La llengua tasta
la pell humida,
simplement, nua.
Així li agrada
dolça,
serena
i atrevida,
de vermell pintada.
Asseguda
en punyent conversa,
s'unta la paraula
on la llengua tasta
humida,
melmelada.





dijous, 12 de gener del 2012

Camins sense retorn

No corris tant,
que l'amor s'ennuega amb la pressa
i no li dona temps a creure
que pot estimar.
Hi ha camins sense reton.
Hi ha reton de camins,
que es creien esborrats
on les passes són enginy
per oblidar-nos del passat.
On hi va haver sentiment
ara, hi ha paper esguerrat.
Amb una signatura d'aquell 
que va empenyorar el seu cor,
i ara es mostra valent
per què no sap el que fer
amb el que té entre les mans.
I el silenci és la resposta 
a les seves decisions,
doncs la paraula que abans cridava
ara el fa callar.
El temps no és poeta
fora de la seva mar
i navegar ja es prou difícil
si no hi ha camí marcat.
Hi ha camins sense retorn
i d'altres,
encara per caminar.
No corris tant,
que l'amor s'ennuega amb la pressa
i no li dona temps a creure
que pot estimar.









dimecres, 11 de gener del 2012

Et dibuixaré il·lusions en la pell

Que ningú et vengui la por al desconegut.
Totes les veritats ja són escrites
i les mentides disfressades de realitats.
La màgia de la nit 
té poders increïbles
que algun dia t'explicaré.
Et dibuixaré il·lusions en la pell
que ja no podràs esborrar.
I als llavis hi deixaré
fruita madura,
per que la puguis tastar.
Ens vestirem 
d'allò que porten els somnis a mitja nit.
I farem córrer cosses dolces
per les nostres mans,
esperant que les intencions
creixin i es facin grans.
Quan ens trobi la matinada
ja sense esperit
li direm que ens deixi dormir,
que el dia arribi tard,
i ens deixi gaudir de nou
del que no es pot aturar.
Doncs sols d'imaginar
on em porta l'instint,
deixo volar la imaginació
i demano si-us-plau
que el dia no arribi mai.
Et dibuixaré il·lusions en la pell
per que si et perds,
et sigui fàcil de trobar
el que un dia hem vas dir
quan la màgia de la nit
ens va robar l'esperit.
Doncs sols d'imaginar...



















dimarts, 10 de gener del 2012

Vas destapar el secret

Vas destapar el secret
d'allò que tothom ja sabia.
Per què hi ha coses
que per molt guardades que estiguin
sempre surten a passejar.
La veritat té cames
i no és fàcil d'aturar.
Quan he volgut cridar
no m'ha sortit la veu
i he tingut que arrencar-me l'ànima
per esborrar-te.
I el cor,
ha començat de nou
a bategar.
Una glopada d'aire fresc
ha vingut a mi de sobte
i m'ha ajudat a veure,
que sense tu també puc caminar
i viure.
Potser alguna vegada
les llàgrimes em faran aturar,
però sols serà un instant.
El just per adonar-me
que tot té una importància relativa,
que tot camí es pot refer,
que la vida no té sols una sortida,
i que tu per mi,
ja ets el punt i apart
d'aquella línia. 
Aquella línia que vas ser
i ja no ets.
Vas destapar el secret
d'allò que tothom ja sabia
i ara, 
ja no ets res més.










Espera que penso

Ja fa dies que penso
que el temps de mi s'ha oblidat.
Tot té el seu espai
amb els passos caminats
amb els peus de l'altra gent.
Tot menys jo,
que ja no sé com es fa.
Posar el peu darrera l'altre
no em serveix per avançar.
Potser per que em vaig quedar allí
en aquell instant,
on plegats vam oblidar
el nostre nom i el que diran.
On la foscor ens va fer presoners
del desig de continuar
i el silenci ens va guiar,
sense necessitat de res més.
Potser, qui sap,
si sols volíem ser cecs
de cossos despullats.
Espera que penso
si tot això ja va passar,
per què encara recordo
el que en la pell em vas deixar?
Serà que potser amb tu
vaig començar a caminar
per un cel ple d'estrelles
on no necessitava dels ulls
per saber on anar.
Al cor ho porto tatuat
per sempre més
per no tornar mai a pensar
que dels errors se n'aprèn 
si ho volem intentar.
Demà,
quan deixis de somiar
ja no sabràs qui sóc.
Ni falta que et farà.











divendres, 6 de gener del 2012

S'escriu la màgia

Silenci diuen,
que s'escriu la màgia.
Sense paraula,
amb condició humana,
la que fa que la pell de gallina 
encara encengui flama.
La que és altruista
i es dóna tota,
com amant, 
com a mare,
esposa i amiga.
Aquella que pensa
que la veritat sols és una
i mai la disfressa 
de mentida encoberta.
La que no veu perill
i sempre és valenta
per lluitar per qui s'estima.
Mai té pressa
i s'espera a que la oportunitat
li obri la porta.
I dibuixa esperança
en la seva ànima
per si algun dia ressuscita
i torna la nena
que ara ja és dona.
Silenci diuen, 
que s'escriu la màgia
amb vareta de princesa
i purpurina d'estrella.
Amb somnis impossibles
de viatges,
que segurament mai seran per ella.
Que importa...
Ningú sap el que el destí li prepara
a la següent cantonada.
O sigui que,
ella s'aixeca cada dia
amb la paraula a la boca
per que el silenci, 
mai la deixi muda.
S'escriu la màgia
i ella, torna a ser 
el que sempre és,
humana.



















dimarts, 3 de gener del 2012

En memòria de...

No, de tu, mai podré oblidar-me.
Porto el teu nom 
segellat a la pell
des de que vas deixar-me.
No he sentit mai tant de fred
i l'angoixa sempre busca un lloc
per recordar-te.
Vas decidir marxar 
sense equipatge
i ens vas deixar molt sols...
que ho sàpigues.
T'enyoro com sempre
i no et penso oblidar mai.
Ni jo,
ni la teva filla,
ni la tieta,
ni la mare.
Els buits com tu ja no s'omplen
però sempre es ploren.
I és tot tan injust
que torno a enfadar-me
amb el que va decidir
tallar el teu fil
que ens feia inseparables.
No, de tu, mai podré oblidar-me
per que la sang
és tan forta
que fa indestructible el lligam
que em fa recordar-te.
I si mai ens tornem a veure
t'abraçaré ben fort
i et diré,
que sempre,
et vaig dur dins del cor.
Porto el teu nom 
segellat a la pell
des de que vas deixar-me.
En memòria de...









dilluns, 2 de gener del 2012

Per si no ho sabies...

Hi ha paraules que fereixen
Hi ha actes que maten.
Hi ha silencis que pesen.
No pateixis em posaré armadura,
i em taparé fins les orelles
per no vegis com sagna la meva ànima
i el meu cor es torna ferotge.
Per que per si no ho sabies
jo també tinc una cosa que batega
encara que no ho vulguis veure.
Quan marxis 
i les teves paraules quedin,
quan els teus sentiments s'esborrin
però en la meva ànima no morin
serà el moment.
El moment de cridar
que sóc alguna cosa més 
que un tros de carn,
sóc un esperit lliure
que sempre ha sabut volar.
Una cosa ínfima
però que sempre,
a la seva manera,
ha brillat.
No et pensis que és vanitat
o pot ser sí, qui sap.
Cansada estic de ser 
per tu un dibuix a mig realitzar.
Quan em tornis a veure
no em reconeixeràs.
No m'hauré canviat pas el nas
però per si no ho sabies
la bellesa externa
és la que portes dins,
encara que tu 
mai t'hi has fixat.













diumenge, 1 de gener del 2012

La porta dels somnis

Ara que et tinc
et vull tot per mi.
Ves a saber quan de temps passarà
fins que em diguis 
que tot per tu,
ja s'ha acabat.
El camí i les roses marciran.
Qui sap si l'any vinent 
en portarà més.
Per si de cas,
aprofitaré tots els moments
tots els instants,
que em puguin els teus petons donar...
Aquesta nit tornaré a somiar
que hi ha moments per recordar
i aprofitar fins la sacietat.
No et vull oblidar aviat.
Perdre't significa més 
que quatre llàgrimes galta avall.
I sóc covard,
encara que el patir
sigui el meu estat natural
no vull que sigui una costum a triar.
Deixa't la porta dels somnis
oberta aquesta nit,
per que pugui entrar jo
i fer-los realitat.













Quan pronuncio el teu nom

Ets com una dolça droga
que m'enganxa i contamina 
i endolceix la meva boca
quan es troba amb la teva.
Quan pronuncio el teu nom,
l'esperit s'exalta
i s'omple tot ell
de la teva sensualitat humana.
Avui t'he trobat a faltar més que mai
com si no ens tornéssim a veure
i el meu cor s'ha fet petit,
tan petit,
que l'hagués pogut posar dins d'una caixa
i ningú més l'hagués sentit.
Avui,
ahir,
cada hora i sempre
descobreixo que t'estimo.
Però ja no sols t'estimo,
ara vull el que comporta aquesta paraula.
Vull lluitar amb tu i per tu.
Vull riure amb tu i fer-te feliç.
Per que tu
t'ho mereixes tot.
I tot encara és massa poc
per que tu et mereixes.
No sabia el que era morir d'amor
i des de que et conec
i no sento el teu alè,
hem falta l'aire per viure.