en punyent conversa
s'unta la paraula.
On la mirada,
importa tant com el tacte.
S'inicia amb la subtilesa
on la cama ensenya
el que comença i acaba,
per trobar allí l'oasi
que potser ens salva.
La textura és mereixedora
de l'espera
i gaudir d'ella,
on la luxúria es perd en la vista.
En els dits rellisca
melmelada de maduixa
i no s'atura,
buscant als desitjos sortida.
La llengua tasta
la pell humida,
simplement, nua.
Així li agrada
dolça,
serena
i atrevida,
de vermell pintada.
Asseguda
en punyent conversa,
s'unta la paraula
on la llengua tasta
humida,
melmelada.
LA DOLCESA DEL TEU COS TOT COMFONENT-SE AMB LA TEXTURA DE LA MELMELADA,ENS OMPLA DE PLAER,I ENS COMVIDA A FRUIR D'AQUESTA ESTONA JUNTS,TOT VOLGUENT PLEGATS,QUE AQUESTS MOMENTS NO S'EXHAUREIXIN MAI,PERQUÈ ELS VIVIM AMB PLENITUD,COMPARTIM,APRENEM A ESTIMAR-NOS-EN PER SEMPRE MÉS.MIL.LER
ResponEliminaAmb aquest trosset d'on han fet un oassi, es des nostre cervell, ara sent s'essència de ses maduixes, amb tota sa conciència que apart d'aquestes paraules lo important es que cada un ens feim s'imatge des "plat"/estimada/desitjada/amiga/...i tan sovint tot dins "ella" amb sa que pensam quan ens imaginam lo que i qui més ens agrada.
ResponElimina