diumenge, 23 de març del 2014

Respirar-te

A glops et beuria
i deixaria una part de tu
en la copa,
per observar com regalima,
la gota, pel teu cos de seda.
Passaria els meus dits
mossegant-me la llengua,
doncs, diuen que el plaer, 
del silenci s'escapa.
Escoltaria els teus gemecs
sense mirar-te,
perquè no necessito ulls
per guiar-me,
on la memòria mai oblida.
I buscaria la manera
de fer-te per sempre meva
per no haver d'enyorar-te
quan no et tinc a la vora,
però jo,
l'únic que puc fer ara,
és respirar-te.





Espera'm on el dia s'acaba

Espera'm on el dia s'acaba,
allí, on no hi ha més ulls que els nostres,
on els llençols
despullen les ganes,
i les carícies es vesteixen.
Enmig de llunes i estrelles,
de rellotges que no marquen hores,
on sobren les paraules,
i de somnis,
que sempre es compleixen.
On les petjades deixen marca,
encara que els ulls no les vegin
i oblidar costi
no el nom,
si no l'ànima,
pensant que un futur és possible,
mal que d'entendre costi.
Perquè, qui en sap del teu tacte

mai podrà oblidar,
que hi ha coses que passen
i d'altres,
que són eternes.