allí, on no hi ha més ulls que els nostres,
on els llençols
despullen les ganes,
i les carícies es vesteixen.
Enmig de llunes i estrelles,
de rellotges que no marquen hores,
on sobren les paraules,
i de somnis,
que sempre es compleixen.
On les petjades deixen marca,
encara que els ulls no les vegin
i oblidar costi
no el nom,
si no l'ànima,
pensant que un futur és possible,
mal que d'entendre costi.
Perquè, qui en sap del teu tacte
mai podrà oblidar,
que hi ha coses que passen
i d'altres,
que són eternes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada