Un present, que de somiar mai deixa

Diuen que el temps s'escapa
perquè no hi ha xarxes
que l'agafin,
ni mans que el subjectin,
ni pensaments que el deturin,
ni tampoc ànsies,
que el facin tornar enrere.
L'ara, ja és un abans
amb el demà amb perspectiva,
que torna a ser passat
d'un present,
que de somiar mai deixa.
I imagina que el temps s'atura
mentre l'eternitat passa
entre batec i batec,
d'allò que més s'estima.
Però de somiar,
també és desperta
i sols em queda esperar
a què algun dia torni
allò que, a part de l'aire,
em faci volar.
Diuen que el temps s'escapa
i que sols els teus petons,
el poden atrapar.