dimarts, 4 de setembre del 2012

Fruita madura

Si quan li dius al meu cor que escolti
es deturés el temps, 
potser em faltaria l'aire 
per respirar-ne les ganes
que de tu em sobren.
Recorrent la teva pell
series el pecat
que voldria tastar la meva boca.
Per que en somnis ja he imaginat
tenir-te, on les carícies 
trenquen les normes
i ens ensenyen el compàs
dels sospirs que ens esgoten.
On no hi ha motius, 
sinó ganes.
On no hi ningú,

sols nosaltres
esperant,
a que passejar pels nostres desitjos
ens obri les portes
a l'infern més gran.
Allí on el cel
es toca a palpentes
i no es necessita veure-hi
per estimar,
sempre et voldria tindre.
Aturant el temps
per que l'eternitat,
fos la nostra còmplice.
Si quan li dius al meu cor que escolti
es parés el temps,
segur que seria menjant un sospir
de la teva boca imaginant-me,
que n'és fruita madura
a punt de provar-te.
Allí on el cel 
es toca a palpentes,
no es necessita veure-hi 
per desitjar-te.