dimarts, 25 d’octubre del 2011

Absenta

Quan veus el color verd de la copa
et dilueixes amb el sucre de la temptació.
I et vols perdre en la luxúria
del seu gust etern, 
entre somnis de grandesa.
Doncs no hi ha intenció
que no tingui camí
si es vol aconseguir,
ni que sigui 
un trosset,
de mortal rendició.
Serà que d'una copa 
mai n'hi ha prou.
Doncs menjar de tu és com absenta
que em corre per vena
amb desig de passió.
Pensant que la màgia resideix
en un petit racó
vull trobar-la al teu costat.
I si no és molt, vull repetir
per entrar en la follia
dels somnis
que em vas prometre aquella nit,
quan a cau d'orella 
la teva veu em va dir
tot el que vulguis del cel
jo,
t'ho puc aconseguir.
Tinc una copa al davant
disposada per brindar
desitjant que les muses
no em deixin mai de costat...
Qui sap.
Pot ser sols necessito
fondrem amb tu un instant
per saber
que la màgia,
té color maragda clar.
Prepara els llavis per brindar
doncs seran ells
els que vulgui tastar
sucant una copa 
que ens porti,
al més enllà.
Absenta.
La fada verda és a punt de volar
entre els teus somnis 
o dels qui la vulguin agafar.