dijous, 28 de març del 2013

Cada pam de la teva pell

Diuen,
que aquell qui et tasta
no pot oblidar-te
i recorda,
cada pam de la teva pell
que un dia va respirar.
Que les nits 
ja no són les mateixes
i els dies,
tenen un altre compàs.

Per que les llàgrimes amb tu
sempre són dolces
i els teus llavis,

porten el punt just de sal
per assaborir-te el cos,
amb els ulls tancats.
Cada carícia teva
obre la porta a l'esperit
i deixa que el desig humit

sigui el senyor,
de les realitats en tenebres.
L'adéu amb tu és impensable
doncs esborrar-te de la meva ment
no està previst.

I qui en digui el contrari
serà per que encara és valent
i no t'ha tastat,
per que després,

segur que es rendeix
allí on la pell,
mai deixa espais.











Amb el cor

Amb el cor,
com es diuen les coses,
com es fan els regals,
com es pinten les il·lusions

que mai,
es podran esborrar.
Aquelles veritats sense dubtes,

les mans que no et soltaran,
els petons que no s'obliden
i el desig que creix per instants.

Amb el cor,
dibuixat al detall
on els batecs sempre ens porten
a seguir somiant,
a seguir lluitant
encara que la por
ens vingui a trobar.

Per que 
quan les coses es fan amb el cor
es fan amb els ulls tancats,
per que la confiança
ja ens diu,

per on hem de caminar.
El cor, 

aquell valent
sempre disposat
a morir,
per tornar a ressuscitar.