com es diuen les coses,
com es fan els regals,
com es pinten les il·lusions
que mai,
es podran esborrar.
Aquelles veritats sense dubtes,
les mans que no et soltaran,
els petons que no s'obliden
i el desig que creix per instants.
Amb el cor,
dibuixat al detall
on els batecs sempre ens porten
a seguir somiant,
a seguir lluitant
encara que la por
ens vingui a trobar.
Per que
quan les coses es fan amb el cor
es fan amb els ulls tancats,
per que la confiança
ja ens diu,
per on hem de caminar.
El cor,
aquell valent
sempre disposat
a morir,
per tornar a ressuscitar.
Arriba al cor, aquest poema. M'agrada molt el final.
ResponElimina