esperant alguna cosa,
però encara no sé el què és.
Quan de sobte un trosset de tu
ha tornat a mi
i m'ha dit
des de l'altra part de món,
que mai es pot dir mai.
I el que fa bategar el cor
torna a aparèixer
sense importar-li la distància,
per que no sembla que siguis lluny
sinó molt aprop
i poguéssim tornar a ser allò
que jo tenia com a record.
Guardat per si de cas,
doncs mai se sap
quan ens farà falta,
esperant el moment oportú
on un petó ens va fer somiar
anar al lloc on cada nit
amb els ulls tancats
i l'esperit,
toquem estels amb les mans.
Allí t'espero
on per si de cas,
mai es pot dir mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada