No sé si ho saps
però avui,
podria dir-te tantes coses...
De velles,
de noves,
però mai mentides,
ni mitges veritats camuflades.
Potser no sols serien
paraules blanques,
per que no puc deixar d'imaginar-me
el gust de tocar-te
i sentir com tremola
el teu cos,
la meva veu
i allò que és nostre,
que es pensa al detall
quan la nit es fa fosca
i la son,
ve a buscar-me.
Però hauré de callar-me
i no dir-te,
que vull que siguis
important en la meva vida.
Que et desitjo a cada instant
amb força,
amb impaciència,
amb moltes ganes.
Però millor que calli,
o tots descobriran
on va el meu cap
al llegir el teu nom,
al sentir la teva veu
i al veure la teva imatge.
Per que ja ho diuen
en boca callada,
els petons no marxen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada