Hi ha paraules que fereixen
Hi ha actes que maten.
Hi ha silencis que pesen.
No pateixis em posaré armadura,
i em taparé fins les orelles
per no vegis com sagna la meva ànima
i el meu cor es torna ferotge.
Per que per si no ho sabies
jo també tinc una cosa que batega
encara que no ho vulguis veure.
Quan marxis
i les teves paraules quedin,
quan els teus sentiments s'esborrin
però en la meva ànima no morin
serà el moment.
El moment de cridar
que sóc alguna cosa més
que un tros de carn,
sóc un esperit lliure
que sempre ha sabut volar.
Una cosa ínfima
però que sempre,
a la seva manera,
ha brillat.
No et pensis que és vanitat
o pot ser sí, qui sap.
Cansada estic de ser
per tu un dibuix a mig realitzar.
Quan em tornis a veure
no em reconeixeràs.
No m'hauré canviat pas el nas
però per si no ho sabies
la bellesa externa
és la que portes dins,
encara que tu
mai t'hi has fixat.