divendres, 22 de juliol del 2011

1000

Mil raons encara són poques.
Cada dia en descobreixo una més
per afegir-la dins al meu sac.
El meu cel s'obre a cada instant
però no per ser un àngel,
precisament.
Potser quan tornis descobriràs
que una part de mi ha canviat,
s'ha tornat gran
i que sense ales,
ha aprés a volar.
No pateixis,
a caure també m'he entrenat.
Es bo de saber
de totes les possibilitats.
De les que fan bé i de les que fan mal.
Tot fa créixer i madurar.
Sí, segur que t'he trobat a faltar
però l'experiència m'ha ensenyat
que el més primordial,
respirar,
em surt, ni que no et tingui al meu costat.
No és màgia.
És realitat.









Com sempre et dic

La ment té aquesta capacitat
d'esborrar errors
d'oblidar passats no desitjats.
D'imaginar persones
que sovint,
no són reals
i que sols viuen en el nostre cap.
El cor,
és un cas apart.
Aquest batega sense control
sense importar morir
de sobredosi al seu destí.
Em fumo el llapis
amb el que escric
i li trec punxa al que dic
per veure, 
si algun cop per fi,
llegeixes entre línies 
i ets valent
per agafar les banyes d'allò
que per mi
potser té tot el sentit.
Et dono pistes.
No cal ser el més bonic.
Ni el que millor sap estimar.
Sols, el que em vol a mi.
La ment té aquesta capacitat.
Oblidar.
Esborrar.
Imaginar.
Construir.
El saber és tot allò
que ens fa viure amb intensitat.
Com sempre et dic
la vida sols té un sentit.
Anar a contracorrent,
no crec que sigui per a mi.
Però hi vaig. 
Serà que sóc així.
La que s'entossudeix
en pensar,
que potser un trosset de tu
algun dia,
serà per a mi.