Com sempre et dic

La ment té aquesta capacitat

d'esborrar errors

d'oblidar passats no desitjats.

D'imaginar persones

que sovint,

no són reals

i que sols viuen en el nostre cap.

El cor,

és un cas apart.

Aquest batega sense control

sense importar morir

de sobredosi al seu destí.

Em fumo el llapis

amb el que escric

i li trec punxa al que dic

per veure, 

si algun cop per fi,

llegeixes entre línies 

i ets valent

per agafar les banyes d'allò

que per mi

potser té tot el sentit.

Et dono pistes.

No cal ser el més bonic.

Ni el que millor sap estimar.

Sols, el que em vol a mi.

La ment té aquesta capacitat.

Oblidar.

Esborrar.

Imaginar.

Construir.

El saber és tot allò

que ens fa viure amb intensitat.

Com sempre et dic

la vida sols té un sentit.

Anar a contracorrent,

no crec que sigui per a mi.

Però hi vaig. 

Serà que sóc així.

La que s'entossudeix

en pensar,

que potser un trosset de tu

algun dia,

serà per a mi.