dijous, 29 de juliol del 2010

Trossets de vida...

Reconec que no em conec 
per que mai pensava ser així,
que aquests 30 han passat
com uns altres poden venir.
Que encara que potser he planificat
el futur a sorprès al passat
i m'ha deixat bocabadat el destí que ha triat.
La vida m'ha regalat uns trossets de felicitat
que segur hauria de compartir...
si ho faig així és faran més grans. 
Ho sé!
Sempre hem d'alimentar el que sigui positiu
per al nostre esperit;
aquest a canvi ens donarà 
quelcom difícil d'assaborir:
el tic-tac del nostre cor
que ens fa sentir més vius
caminant a cada pas
sense perdre mai el sentit.





dimarts, 27 de juliol del 2010

Glop a glop...

I em veuré la vida a glops...
a estones curts i d'altres llargs,
i potser en algun instant repetiré
si aquest ha estat del meu grat.
Convidaré als meus amics
i als que mai ho han estat
a poder gaudir de mi
ni que sigui un instant.
Per que  penso en positiu
i amb un pèl de vanitat,
que potser la humanitat
la fem entre tots plegats,
si ens bevem la vida a glops
compartint el mateix vas.
I borratxa d'emocions
sempre em podré tornar aixecar,
si algun sentiment inoportú
m'ha fet caure en un forat.
Equivocar-se no sempre és un error.
L'error és no saber equivocar-se.

































dimecres, 21 de juliol del 2010

Decisions


Silenci...
per que t'enfades amb mi 
si et dic que no et vull escoltar?
Si no vull passar per aquest moment buit
difícil de superar...?
El ser valent
sovint no ens fa triomfar...
doncs per que ho hem de disfressar?
El no sempre serà això:
una paret virtual 
que ens tempta a derrocar
la magnitud d'un silenci
que creix quan aquest es deixa alimentar.
En un punt de reacció 
podem trobar el nostre dolor,
és el que té el ser humà.
I encara que sé 
que és el millor que ens va passar
mai puc deixar de pensar
que el silenci que m'ofega és ben fàcil d'evitar:
si no t'estimo,
el patir, per mi,
ja s'ha acabat.













diumenge, 18 de juliol del 2010

Somnis


Quan el món dorm
sempre hi ha algú que segueix lluitant...
que ens ensenya que la vida
es fabrica a cada instant,
que plora amb llàgrimes
i riu de veritat,
que no enganya amb mentides
ni es disfressa d'enganys.
Quan el món dorm
sempre hi algú que vetlla
que els nostres somnis es facin reals,
que la nit no sigui llarga
i poguéssim descansar.
Tens la llum dins el meu cor
i quan el món dorm
tu ets el far que em guia
per no caure en cap parany.









divendres, 16 de juliol del 2010

Respira


I aquell so em donava ales....
el poder de convicció,
el de saber mesurar les paraules justes
abans d'entrar en acció.
Tancant els ulls podia escodrinyar en elles
i mastegar tot el sentit:
potser no cal aventurar-se 
si el que tinc ja és per a mi.
És com aquell que puja la muntanya
i es pensa que ja no pot arribar més amunt,
l'experiència l'ensenya
que caminant es fa futur.
Potser un dia perdis
aquella condició d'infant
i el somriure d'orella a orella
de quan la mare et tenia en el seu braç....
Més no oblidis i tinguis present
que la vida
llarga o curta 
sempre passa en un moment.
Inspira
Respira
Viu i estima.



dimarts, 13 de juliol del 2010

Pensant en tu

Ets com un miratge enmig del desert,
com l'aigua de la neu en desfer-se el gel,
com la moneda de la sort.
Com la sortida del laberint
i el desig del que s'ha complit
visualitzat en un estel.
Com la sorpresa grata que no s'espera
o l'amor d'un nen petit.
Com el dolç petó de llavis
que em dones sempre,
per anar a dormir.
Ets com allò que no volem que mai s'acabi,
les ganes de fer etern un instant,
el poder que dona la saviesa
al pas dels nostres anys.
Com la barreja de l'agre-dolç
i la brisa de l'estiu,
pensant en tu...
ets com allò que no s'escriu
i sempre es diu,
l'amor és l'infinit
que jo per tu sempre he sentit.





















dissabte, 10 de juliol del 2010

Catalunya....un país com no n'hi ha.

El meu país és com no n'hi ha...
amb una verge morena
i un goril·la de color blanc.
Amb un geni que pintava ous
i un que construïa edificis,
un d'ells tan gran,
que encara no l'han pogut acabar.
El meu país té terres de vi
i terres d'aigua,
de pa amb tomaca i botifarra,
d'anxoves i escalivada, 
de bon oli i millor cava.
D'un equip que és més que un club
i d'una filosofia d'entrega;
d'una entitat: la Generalitat
i d'una llengua la catalana.
El meu país és com no n'hi ha...
i encara que potser fa coses que no m'agradin
no podria viure més enllà:
entre el mar i la muntanya 
sempre trobaràs un trosset 
per quedar-te a casa meva.



dimecres, 7 de juliol del 2010

Aprenent a viure

Et pots mirar el futur des de la meva perspectiva
i de ben segur no serà mai com tu l'imaginaves.
Romandre quiet no té cap sentit
si el món continua girant
al teu voltant.
Una aclucada d'ulls pot fer canviar un moment
i convertir un instant en una eternitat,
esperant que aquest benvolent 
es deturi per sempre.
Tocar els sentiments seria perfecte.
Els dolents es podrien retallar
i els bons pegar-los dins del cor
per que no es poguessin bellugar.
La visió de l'infinit
ens fa ser covards.
Sempre és més fàcil imaginar que lluitar,
actuar que esperar,
riure que plorar...
Tot el que està al nostre voltant
ens té lligats.
Per que la vida és això:
formar part d'un tot
i d'un tot formar-ne part.



dissabte, 3 de juliol del 2010

Trossets del que penso: (Per) si de cas

Trossets del que penso: (Per) si de cas

http://www.youtube.com/watch?v=BbwBBnc0mC8

(Per) si de cas

(Per) si de cas la teva boca s'equivoca 
i no em deixa viure al teu costat.
Per si el cel i la terra algun dia s'ajunten
i no ens deixen prou espai per poder respirar,
per si l'amor se'ns acaba 
i no sabem on anar-lo a buscar.
Sols per si de cas...
Per si no tens altra sortida
que voler-me oblidar
i et pesa la consciència
per que m'has deixat d'estimar.
Per si algun dia despertes
i jo formo part del teu passat
i el somni del nostre amor
ja no és una realitat
sols per si de cas...
Recorda.
Recorda el que vas deixar,
doncs la vida sempre camina endavant
i poques vegades s'atura 
per poder enrere tornar.



divendres, 2 de juliol del 2010

Temps de miracles

I arribarà el dia 
que per respirar s'haurà de pagar...
Ara per molt que cridis
ja ningú és capaç d'escoltar:
els somriures no es donen
i les llàgrimes es prenen.
Saber sempre cansa
si és un mateix el que es parla 
i no sap com actuar.
Reinventar-se és complicat
en un temps on les idees falten.
Més si la lluita és compartida
tot torna a tenir sentit,
formant part d'aquesta pinya
que demana un miracle
encara que aquest sigui petit.