dijous, 29 de juliol del 2010

Trossets de vida...

Reconec que no em conec 
per que mai pensava ser així,
que aquests 30 han passat
com uns altres poden venir.
Que encara que potser he planificat
el futur a sorprès al passat
i m'ha deixat bocabadat el destí que ha triat.
La vida m'ha regalat uns trossets de felicitat
que segur hauria de compartir...
si ho faig així és faran més grans. 
Ho sé!
Sempre hem d'alimentar el que sigui positiu
per al nostre esperit;
aquest a canvi ens donarà 
quelcom difícil d'assaborir:
el tic-tac del nostre cor
que ens fa sentir més vius
caminant a cada pas
sense perdre mai el sentit.





2 comentaris:

  1. el futur sempre ens sorprèn, afortunadament

    ResponElimina
  2. Com diven tots el Deus s'ha d'omplir la vida de felicitat, trosset a trosset t'ompliran cada segon.Aquets es feran eterns mentres es recordin i en deixès constància.Amb quest mitjà que has emprat, quants de trossets de felicitat has regalat avui?

    ResponElimina