dilluns, 2 d’agost de 2010

Allò que ens mou

Potser és un somriure
o un simple gest de complicitat,
una trucada a mitja tarda,
una carícia en el meu braç.
Una aclucada d'ulls com a resposta,
un sentiment de generositat;
el desig de la paraula
o l'acte de saber actuar.
Els records que s'amunteguen
i no vull pas oblidar...
Potser és allò que ens mou
i no sé com explicar:
l'obsessió d'una resposta
el miratge del que no ha estat.
El trosset d'una vida 
que es va quedar en el passat
vestit d'esperança
per si mai decideix tornar.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada