Cada dia busco paraules
per a dir-te com em sento
i sols puc trobar mirades
que m'expliquen el que em perdo.
Pedra.
Paper.
Tisora.
El que esclafa, embolcalla i talla.
Guarda el secret en vida
per temor que el dia a dia
ens destapi el que s'amaga.
Discreció del que cultiva
la planta de la saviesa
i la rega amb delicadesa
per que creixi sense mentida.
Tenir un somni
és el més gran que et pot passar;
lluitar per viure'l
és un instint
Saben que tot té un principi i un final
busco sentit al que no en té
i recordo sense nostàlgia
que la meva vida és així.
El que es viu és un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.
Quan somriure ja no és una farsa
i respirar torna a tenir profit,
lluitar dona sentit, si la vida se'ns escapa
com ho fa l'aigua entre els nostres dits.
Coratge és el que dona força
quan no tenim un futur escrit
i caminar lentament provoca,
la seguretat que s'enyora,
quan deixem de ser petits.
Mes, quan obrim els ulls de sobte
i ens trobem amb la nostra realitat,
pensem que la vida no és lògica
i que mai ens hauríem de fer grans.
Per molta experiència que és guanyi
i saviesa en un instant,
enyoro aquella innocència innata
que tenen tots els infants.
Sempre es viu un adéu
que lentament comença,
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.
