El que es viu és un adéu
que lentament comença
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.
Quan somriure ja no és una farsa
i respirar torna a tenir profit,
lluitar dona sentit, si la vida se'ns escapa
com ho fa l'aigua entre els nostres dits.
Coratge és el que dona força
quan no tenim un futur escrit
i caminar lentament provoca,
la seguretat que s'enyora,
quan deixem de ser petits.
Mes, quan obrim els ulls de sobte
i ens trobem amb la nostra realitat,
pensem que la vida no és lògica
i que mai ens hauríem de fer grans.
Per molta experiència que és guanyi
i saviesa en un instant,
enyoro aquella innocència innata
que tenen tots els infants.
Sempre es viu un adéu
que lentament comença,
quan el que parla diu:
Senyors, això d'aquí s'acaba.
Si et veig plorar et faré riure, si caus t' ajudaré, si et dorms et deixaré somiar, si rius riurem, si calles escoltaré els teus gestos, si mires observaré, si et falta una abraçada t' abraçaré, si necessites alguna cosa no m'ho demanis em descobriràs, si em descobreixes m'alegraré, si no tens forces te les donaré, si no m' escoltes t'escoltaré, si no veus la llum t' acostaré a les estrelles, si em necessites allí estaré ...!!! :)
ResponElimina