Al fons a mà dreta el trobaràs,
tocant el piano
en aquell bar.
Sempre fuma
i amb veu greu canta,
que mai morirà per no oblidar.
Una cervesa és l'opció
els còctels la perdició;
mentre en les tecles sonen,
aquells acords de la cançó:
"...i sempre viuràs lliure
encara que desitgis l'oblit;
les accions pesen en els homes
mai en el seu esperit..."
I just quan arriba el moment,
en que tothom aplaudeix,
ell abandona la sala,
a penes observant a la gent.
Encén una cigarreta
i es fa fonedís.
Demà tornarà.
Al fons a mà dreta
tocant el piano en aquell bar.
Sempre fuma i amb veu greu canta
que mai morirà per no oblidar.