dijous, 29 d’agost del 2013

Tot

Si et pogués somiar,
dormiria tot el dia
per no deixar-te de pensar,
perquè desperta
hi ha dies que no et tinc
i no sé per on camines
ni amb qui parles
i enyoro les paraules
que vesteixen les distàncies,
quan el tot necessita
saber que em recordes
i que de tant en tant
en mi penses,
ni que sigui,
amb petites coses.
L'egoisme em tanca
i em diu que vull ser l'única
amb qui dorms abraçada
i que t'aferris a la meva pell
per si el demà 
ens fa oblidar,
tot el sentiment 
que tenim fins ara.
Traïdora la por
que m'omple de dubtes,
quan no puc veure dels teus ulls
la seguretat que sóc
el que dius,
aquell tot que es veu petit
però que tu 
sempre fas gran,
amb els teus actes.













dimecres, 28 d’agost del 2013

Silenci

Què diu el silenci?
A vegades sols un sospir
que fuig de les ganes,
per anar a reposar.
D'altres,
la buidor que s'omple de paraules
que ningú sap contestar
i es queden dins del nostre cap,
esperant resposta.
Un bocí de temps,
potser massa llarg
que ens escanya la gola
i deixa seca la boca,
de tant pensar.
L'inici del no res,
o el començament 
de tota cosa.
El quadre per fer,
el poema per escriure,
el sentiment nu
que necessita vestir-se
perquè ningú pensi,
que vol exhibir-se
amb dolça crueltat.
Què diu el silenci?
Res,
ja fa estona
que s'ha callat.








dilluns, 26 d’agost del 2013

Gaudint de tu

De mi,
de tu,
de nosaltres
penso gaudir
sense límits,
sense lligams
que a quatre mans 
es desfan,
de pantalons 
i faldilles,
camises que molesten
per ser millors amants
i poder passejar les carícies,
per les nueses
que ens fan tancar els ulls
i cridar els nostres noms
amb la mirada fixada
en boques que tenen
aquella gana afamada,
que sempre dóna el desig
i atorguen al rellotge ales
més del necessari,
doncs per nosaltres,
sempre es fa curt
això de fer l'amor,
quan  ja dormen
els altres.






dissabte, 24 d’agost del 2013

Som

Som aquelles petites obligacions
que la ment ens distreuen,
rutines que feixugues es tornen
quan de costums se signen 
a toc de rellotge,
sensacions que necessiten
aire fresc i renovar-se
per no fer morir la imaginació
i les nostres ganes de créixer,
batecs assedegats
de noves coses,
camins on perdre's  
no sigui el pecat
de descobrir nous reptes
sinó la valentia de caminar
i sentir la llibertat,
encara que hi hagi problemes,
recollir les intencions
que algun dia ens van caure
i tornar-les a plantar,
per què del seu fruit puguem viure
i sentir que el millor,
encara està per venir
dibuixat sempre,
en un gran somriure.



dijous, 22 d’agost del 2013

No en tinc prou

He arribat a la conclusió,
que amb somiar-te 
no en tinc prou.
Per moltes paraules que hi posis,
frases lligades
amb cordills de passió,
comes per les pauses
i majúscules per iniciar
el que fa volar 
la meva imaginació,
no en tinc prou.
I en vull més,
més de tot
i de tu,
de cada instant
amb tots els racons,
per saber on ets 
i on et puc trobar
quan tot sigui camí fosc
i no vulgui obrir els ulls,
per què ja ho diuen,
que la imaginació et fa volar
però les carícies,
et porten al lloc precís.





dimecres, 21 d’agost del 2013

El teu al·lè

A vegades penso
que no sé d'on has sortit
i em quedo embadalida mirant,
per on passaria els meus dits
i desitjaria sentir
el teu al·lè
i he d'apartar els pensaments
de la meva luxúria,
per què perillosa seria
en aquests moments
on no em pararia ningú
i faria l'amor amb tu
si tu vols, 
i no t'importa,
a la mateixa cuina,
on l'aroma ens portaria
a pecar amb els sentits
d'escoltar els gemecs,
tastar-nos la pell,
acariciar el desig,
per acabar extasiats 
i nus,
arraulits dormint.






dilluns, 19 d’agost del 2013

L'instrument que sempre afines

No sé com són les teves mans
però sí el que toquen
i les notes
que despullen cada nit
l'instrument
que sempre afines,
allí on l'ànima es fon 
en els detalls 
que els altres no veuen
i a tu et serveixen
per crear sospirs i carícies
que altres imaginen
passejant,
on els cossos es fonen
i la imaginació fa grans
les coses petites,
les que surten del cor,

les que realment són sinceres,
les que es ploren
i es riuen
i a vegades es palpen
amb la sola intenció,
d'estimar-les.











divendres, 16 d’agost del 2013

Caigut del cel

A dos pams,
a tocar del destí,
prop de mi
així caigut del cel,
vas venir.
Ningú va dir
i res va ser,
un principi no planejat
que el sisè sentit va marcar
per sempre en l'eternitat
d'un sospir, 
que et busca a mitja-nit 
i si no hi ets,
s'ofega,
perquè ja s'ha habituat 
a sentir-te respirar
encara que estiguis lluny.
El costum el traeix
i busca consol
fins a la propera oportunitat,
aquella que ens porti 
a tocar els estels
i a fer màgia amb els dits
i que es conforma amb poc,
perquè sols mirar-te 
el silenci em dirà,
com he de seguir.
A dos pams,
a tocar,

així et vull tenir.






dimarts, 13 d’agost del 2013

Per fer l'amor amb mi

Per fer l'amor amb mi
no necessites moltes paraules,
sols que em miris als ulls 
i m'ho demanis,
perquè a vegades,
hi ha sirenes 
que neden en la imaginació
de mars impossibles
on submergir-se, 
seria un plaer
indescriptible
com tocar el cel i volar,
deixant el temps en un racó
mullat de desig,
desfet amb petons
enmig d'oceans de calma
on la pressa és paraula
que no existeix.
Ja t'ho he dit,
per fer l'amor amb mi
no necessites moltes paraules
sols les ganes de, 
ja em faran dir que sí.





divendres, 9 d’agost del 2013

Fràgil

M'estic buscant 
entre un garbuix de batecs
pels carrers dels sentiments, 
alguns vuits i d'altes plens
però que sempre marquen
la sensació d'haver-los viscut
encara que siguin nous,
encara que sempre em juri
que mai em tornaran a fer mal
i que la pròxima vegada
aniré amb els ulls més oberts
i el cor tancat
per no patir,
ni ser el ninot de ningú
i la de fàcil ferir,
però què voleu,
encara que la vida em doni cops
jo no puc pas canviar
i a vegades,
la fortalesa es trenca
i jo,
sols puc plorar
fins que l'última llàgrima surt
i em diu,
que ja tot ha passat.




dimarts, 6 d’agost del 2013

Sospirs que mai pregunten

Si tot tingués resposta,
no hi hauria pregunta
ni badaria la boca
i els camins,
sols tindrien un sentit
en línia recta.
El prohibit no existiria
perquè tot seria tan senzill
com canviar de vorera 
sense que ningú,
et preguntés
ni per què,
ni per qui
i l'únic problema seria
poder gaudir
del que el temps ens dóna
i deixar passar les hores,
com si fossin sospirs.
Sospirs que mai pregunten,
quan han de dir que sí.




dissabte, 3 d’agost del 2013

No tot s'acaba allà on comença

No tot s'acaba allà
on comença,
de vegades no hi ha fi
si una mà agafa a una altra
i se l'emporta
i li diu,
que amb poca cosa es conforma
perquè per respirar sols necessita aire
i una boca 
enganxada
allà on es despulla la mirada
quan ningú més ens mira
i la vergonya no existeix,
perquè el desig tremola
i l'instint ens guia. 
Els dubtes,
arraulits en un racó
prenen paciència
perquè saben,
que quan dues boques callen
a dos centímetres,
ells,
ja no existeixen.