Sospirs que mai pregunten

Si tot tingués resposta,
no hi hauria pregunta
ni badaria la boca
i els camins,
sols tindrien un sentit
en línia recta.
El prohibit no existiria
perquè tot seria tan senzill
com canviar de vorera 
sense que ningú,
et preguntés
ni per què,
ni per qui
i l'únic problema seria
poder gaudir
del que el temps ens dóna
i deixar passar les hores,
com si fossin sospirs.
Sospirs que mai pregunten,

quan han de dir que sí.