Enganxa't a mi,
com la necessitat que busques,
en el laberint la sortida.
Aquella que es mostra tal com és,
des del matí,
fins que acaba el teu dia.
Aquella que pensa,
que la valentia,
és un sentiment ple d'iniciativa.
La que plora i riu,
la que canta i calla.
La que estima el que diu,
i desitja el teu món,
que ara comença.
Essència de llimona,
de pell adobada.
El que busca el cel,
té terra marcada.
Senyal del que estima,
el risc de la vida.
El pensament,
pot ser un instrument de precisió.
Pensant en tu,
he operat el meu cor,
amb risc de dolor.
M'he posat la vena als ulls.
Bufaré les espelmes
i el desig és complirà.
Segur!
La vida és un instant,
que no s'ha de deixar escapar.
Essència de llimona,
de pell adobada.
El que busca el cel,
té terra marcada.