dissabte, 22 de maig del 2010

El teu misteri


Ja sé el que busques en mi
el misteri del que no és escrit;
la subtilesa d'una mirada
que et deixarà imaginar
el que t'agradaria trobar
en la realitat del teu instint.
Com bombolla de sabó
creix la teva il·lusió
mentre dura el misteri 
i el desig d'aquell petó.
Per acariciar els meus llavis
i provar-ne el seu gust...
i una vegada tastats
desitjar-los altre cop
fins quedar-ne extasiat.
Misteri no és el que es diu.
Misteri vol ser el que es viu.
Si per tu sóc un misteri
amb sinceritat et diré
que el que veus no té secrets
a part dels que jo no sé.







En tenim 7...Enveja

I tinc enveja d'aquella estrella
que cada nit et vigila el son
i et canta a cau d'orella
la cançó més dolça del món.
Del sol que et toca la pell
i l'aire que t'acaricia;
tinc enveja.
De la que reps tots els petons
i et parla a cau d'orella
mentre fas l'amor amb ella
i no penses amb el meu cor.
És una cosa irrefrenable
que em mata de poc en poc.
Sí, és diu enveja
i d'aquesta en gasta tothom.
La vida ens la regala
quan de just no és l'amor.
Enveja.
Si per mi no ets....
sigues per a ella
encara que això 
em provoqui la mort.