dissabte, 22 de maig del 2010

En tenim 7...Enveja

I tinc enveja d'aquella estrella
que cada nit et vigila el son
i et canta a cau d'orella
la cançó més dolça del món.
Del sol que et toca la pell
i l'aire que t'acaricia;
tinc enveja.
De la que reps tots els petons
i et parla a cau d'orella
mentre fas l'amor amb ella
i no penses amb el meu cor.
És una cosa irrefrenable
que em mata de poc en poc.
Sí, és diu enveja
i d'aquesta en gasta tothom.
La vida ens la regala
quan de just no és l'amor.
Enveja.
Si per mi no ets....
sigues per a ella
encara que això 
em provoqui la mort.









1 comentari:

  1. Quin trosset... Quin dilema... La conciència que l'amor no enten d'enveges, aquest es disfruta de regalar, i el fet que aquest amor l'ha regalat a qui en te més per una altra estimada...AMOR, amb que es vol més la felicitat de l'estimat que la seva. Perfecta, qui no voldria estimar a qualcú així?

    ResponElimina