Ja sé el que busques en mi
el misteri del que no és escrit;
la subtilesa d'una mirada
que et deixarà imaginar
el que t'agradaria trobar
en la realitat del teu instint.
Com bombolla de sabó
creix la teva il·lusió
mentre dura el misteri
i el desig d'aquell petó.
Per acariciar els meus llavis
i provar-ne el seu gust...
i una vegada tastats
desitjar-los altre cop
fins quedar-ne extasiat.
Misteri no és el que es diu.
Misteri vol ser el que es viu.
Si per tu sóc un misteri
amb sinceritat et diré
que el que veus no té secrets
a part dels que jo no sé.
´Tens raó, la bombolla s'ha fet massa grossa, ja no em queden forces per bufar. Cada nit beso aquests llavis mentre llegeixo. Però ja no puc imaginar més, necessito tastar el gust i embriagar-me d'ells i de tu. Ja prou de somnis i d'adormir-se en les belles paraules. Vull tocar-los, assaborir-los i caure rendit de gust.
ResponEliminaTOTA LA RAO,MARTA;QUI ÉS AQUELL QUE SE'N POT RESISTIR A QUE LI DIGUIN A CAU D'ORELLA,CAPBUÇA AL MEU INTERIOR I DESVETLLA EL MEU MISTERI,SOC TEVA I FRUIM PLEGATS...MIL.LER
ResponElimina