diumenge, 14 de novembre del 2010

Les regles del joc

Una altra vegada m'he tornat a salvar.
He comptat sis,
i tu no m'has atrapat.
Sóc una fugitiva,
que del teu cor s'ha fugat.
Tornem a jugar?
Sense embuts t'explicaré,
que la vergonya he perdut,
després de les trampes que he fet.
Però, què vols que et digui?
Les mentides,
mai m'han agradat.
Després de tot el que saps...
Vols que tornem a jugar?
La paciència és una virtut,
difícil d'adquirir,
per qui s'atreveix,
a iniciar el joc amb mi.
No diguis que no t'ho he advertit.
Les llàgrimes seran de tots dos,
el dia que les regles del joc,
no ens donin més oportunitat
que la necessitat d'oblidar,
tots els records i petons,
amb el temps acumulats.
De moment, però,
deixa'm guanyar.
El premi serà el meu cor,
amb un petó embolcallat.





















Turbulències

Aquest caramel agre-dolç,
és difícil d'empassar.
Els motius ens dicten els moments.
Els moments ens fan pensar
que potser el que ara toca...
Turbulències en el meu mar.
Del tot a res,
en un instant.
Vull córrer cap a tu,
i tancar el cercle que he creat.
Em vens a cercar?
Si tu poses el vaixell,
jo hi poso el meu mar.
Potser nedem contracorrent.
Potser m'hauràs de salvar.
Tot serà,
depenent,
del que tu vulguis arriscar.
Per sentir mai s'està preparat.
Les sorpreses del cor,
arriben sense xarxa de seguretat.
Necessito el que ja tenia....
Llàstima que ja ho he oblidat.