He comptat sis,
i tu no m'has atrapat.
Sóc una fugitiva,
que del teu cor s'ha fugat.
Tornem a jugar?
Sense embuts t'explicaré,
que la vergonya he perdut,
després de les trampes que he fet.
Però, què vols que et digui?
Les mentides,
mai m'han agradat.
Després de tot el que saps...
Vols que tornem a jugar?
La paciència és una virtut,
difícil d'adquirir,
per qui s'atreveix,
a iniciar el joc amb mi.
No diguis que no t'ho he advertit.
Les llàgrimes seran de tots dos,
el dia que les regles del joc,
no ens donin més oportunitat
que la necessitat d'oblidar,
tots els records i petons,
amb el temps acumulats.
De moment, però,
deixa'm guanyar.
El premi serà el meu cor,
amb un petó embolcallat.
El joc de l'Amor!
ResponEliminaVols guanyar i donar el teu Cor!
Apart de la gràcia i do que tens en fer cada poema, avui tambè m'ha cridat l'atenció el joc de la foto, perquè amb trampes, mentides...les regles no existeixen, qui vol jugar ha d'èsser un jugador incondicional, poden ser dos, tres... el cert es que el vermell acaba a sa casella d'es groc, el vert...
ResponElimina