Ja està tot fet.
Ratlla i creu
en mig d'un paper sense paraula.
De blanc immaculat
mullat en llàgrima,
es va desfent
de poc en poc,
la meva ira.
No hi ha res més.
Un punt i apart
on la veu ja no crida
per que muda queda,
simplement.
Quin sentit té
esperar resposta,
d'algú que ja no et sent
per que mai t'escolta.
Silenci,
hi ha algú que plora
amargament
però la seva llàgrima
resta callada i transparent.
Ratlla i creu
enmig d'un paper sense paraula
de blanc immaculat
que poc a poc,
es va desfent.
