dimecres, 4 d’agost del 2010

Sense pensar

No recordo un instant
que oblidi el teu olor.
El sabor dels teus llavis
encara em causa confusió.
La mirada dels teus ulls
em provoca el rubor
d'aquella primera vegada
en que vam tastar del nostre amor.
Però quina cosa més estranya,
el teu rostre
és l'únic que no puc recordar...
s'amunteguen pensaments
que no em deixen pensar clar...
i per molt que ho intento
l'únic que m'enduc del record
és un instant desdibuixat
sentiments vora al mar
que mai ningú podrà esborrar.
La teva olor,
els teus llavis,
i el teu sabor.







En aquell barranc...

Mig despullat i sense ànima
corre barranc baix
en busca de la infantesa 
què li ha robat el temps.
No sap que és una pilota
i juga amb un farcell de draps
que sa mare li ha cosit
a la vora de la llar.
No tenen agua per rentar-se
i cada dia fa cua en aquella font,
mentre les dones xafardegen 
del que fa la resta del món.
Ell només somia 
que el barranc és un castell,
en els somnis de Sant Jordi
on qui mata al drac és ell.
I encara que no té espardenyes
i els pantalons li van petits,
el seu cor creix i es fa gran
alimentat en el barranc
on la infantesa li ha robat el temps.