Hi ha motius per no tornar,
camins per perdre-s'hi,
records per oblidar,
i deserts per ofegar-se.
Somriures de tristesa,
llàgrimes d'alegria,
fum de tots colors,
i sentiments que porten culpa.
Hiverns al Carib,
estius a Suïssa,
cafè endolcit,
i lletra que es torna muda.
Ocells que caminen,
persones que volen,
espies espiats,
i nits sense lluna.
dijous, 26 de març del 2015
dimecres, 25 de març del 2015
Algú
Sempre hi ha algú que parla,
mentre hi ha algú que escolta.
Algú que somia,
i algú que toca de peus a terra.
Algú que busca caragols,
i algú que cerca la pluja.
Algú que té por de la por
i algú que diu que és valent,
amb la boca petita.
Algú que menja,
i d'altres que passen gana.
Algú que no té temps
i algú que el malgasta.
I sort que hi ha algú,
i que nosaltres no estem sols
per parlar amb qui no calla,
i tocar de peus a terra
mentre somiem buscar la pluja,
i trobem caragols
que algú menja
amb la boca petita
perquè diu que no té temps,
però en realitat,
el que ha perdut,
és la seva llengua.
mentre hi ha algú que escolta.
Algú que somia,
i algú que toca de peus a terra.
Algú que busca caragols,
i algú que cerca la pluja.
Algú que té por de la por
i algú que diu que és valent,
amb la boca petita.
Algú que menja,
i d'altres que passen gana.
Algú que no té temps
i algú que el malgasta.
I sort que hi ha algú,
i que nosaltres no estem sols
per parlar amb qui no calla,
i tocar de peus a terra
mentre somiem buscar la pluja,
i trobem caragols
que algú menja
amb la boca petita
perquè diu que no té temps,
però en realitat,
el que ha perdut,
és la seva llengua.
dimarts, 24 de març del 2015
Miratge
Els espais concrets,
no sempre tenen forma.
Qui sap interpretar
pensa que porta avantatja,
i se sent vencedor d'un somni,
del que mai desperta.
Guanya, però no per força.
Perd, però mai per derrota.
Els batecs són la marea
que mullen la costa
i voregen tot el que toquen,
deixant gust de mar
en llavis dolços,
i llàgrimes de sal
quan el sentiment és un nom
que perd el nord
perquè s'enamora
d'un miratge que és un batec,
amb els teus ulls,
i la teva boca.
no sempre tenen forma.
Qui sap interpretar
pensa que porta avantatja,
i se sent vencedor d'un somni,
del que mai desperta.
Guanya, però no per força.
Perd, però mai per derrota.
Els batecs són la marea
que mullen la costa
i voregen tot el que toquen,
deixant gust de mar
en llavis dolços,
i llàgrimes de sal
quan el sentiment és un nom
que perd el nord
perquè s'enamora
d'un miratge que és un batec,
amb els teus ulls,
i la teva boca.
diumenge, 22 de març del 2015
No sé per què serà
El temps,
ja no és un motiu per quedar-me.
Ara mes aviat,
és el desig irrefrenable
de saber que tu m'estimes,
el que no em fa moure,
del teu costat.
El que distorsiona la realitat,
i li posa gust i tacte,
perquè la resta
ja ve amb nosaltres:
carícies, petons i abraçades
que en lloc de minvar,
quan tu ets a prop,
no paren de créixer.
No sé per què serà.
ja no és un motiu per quedar-me.
Ara mes aviat,
és el desig irrefrenable
de saber que tu m'estimes,
el que no em fa moure,
del teu costat.
El que distorsiona la realitat,
i li posa gust i tacte,
perquè la resta
ja ve amb nosaltres:
carícies, petons i abraçades
que en lloc de minvar,
quan tu ets a prop,
no paren de créixer.
No sé per què serà.
dissabte, 21 de març del 2015
On el cor no pot més
No vull estar amb tu,
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment.
Jo, em vull quedar
en aquell raconet
on el cor no pot més,
i s'obliga a dir sí senyor,
i a bategar més fort
quan, sense permís,
pensa que l'amor existeix
encara que les distàncies,
i les prohibicions,
marquin fronteres.
Però saps?
No tots els murs són de pedra,
alguns cauen amb les mirades
i després,
després ningú pot parar.
Jo, ja t'he avisat.
No vull estar amb tu,
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment,
jo em vull quedar
en aquell raconet
on no em pots oblidar,
i el cor no pot més
i t'obliga a dir sí senyor,
i a bategar.
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment.
Jo, em vull quedar
en aquell raconet
on el cor no pot més,
i s'obliga a dir sí senyor,
i a bategar més fort
quan, sense permís,
pensa que l'amor existeix
encara que les distàncies,
i les prohibicions,
marquin fronteres.
Però saps?
No tots els murs són de pedra,
alguns cauen amb les mirades
i després,
després ningú pot parar.
Jo, ja t'he avisat.
No vull estar amb tu,
això ho pot fer qualsevol,
en qualsevol moment,
jo em vull quedar
en aquell raconet
on no em pots oblidar,
i el cor no pot més
i t'obliga a dir sí senyor,
i a bategar.
dijous, 19 de març del 2015
Això, no es pregunta
Pocs diuen que saben
i molts, es queden amb el dubte
i sincerament,
no és condició sine qua non l'experiència.
M'equivoco
i les errades deixen rastre
per desgràcia,
com les bones flaires,
però segueixo endavant
com la millor equilibrista,
intentant fer el correcte.
I què és el correcte?
Si ho sabés, tampoc ho faria,
perquè no vull ser perfecta,
jo, sols vull estimar-te.
Això, no es pregunta.
i molts, es queden amb el dubte
i sincerament,
no és condició sine qua non l'experiència.
M'equivoco
i les errades deixen rastre
per desgràcia,
com les bones flaires,
però segueixo endavant
com la millor equilibrista,
intentant fer el correcte.
I què és el correcte?
Si ho sabés, tampoc ho faria,
perquè no vull ser perfecta,
jo, sols vull estimar-te.
Això, no es pregunta.
dimecres, 18 de març del 2015
Hi ha guspires que encenen focs
Ella sap que no és res,
però de tant en tant,
hi ha guspires
que encenen focs,
i provoquen incendis.
Fogueres
que s'apaguen amb focs
on la felicitat
és el combustible,
i el desig, la metxa.
No hi ha bosc,
sols pell que fogalleja,
i després de tot,
després que sols quedi cendra,
tornarem a posar-hi més llenya,
perquè, diuen que si no cuides el foc
mor la foguera,
i amb ella,
l'anhel que crema.
però de tant en tant,
hi ha guspires
que encenen focs,
i provoquen incendis.
Fogueres
que s'apaguen amb focs
on la felicitat
és el combustible,
i el desig, la metxa.
No hi ha bosc,
sols pell que fogalleja,
i després de tot,
després que sols quedi cendra,
tornarem a posar-hi més llenya,
perquè, diuen que si no cuides el foc
mor la foguera,
i amb ella,
l'anhel que crema.
Tocaven a nones
Tocaven a nones
aquella tarda de setembre,
silenci mastegat
esperant passar les hores
entre oracions i espelmes,
per creure en Déu
i qui sap si amb els homes,
i vestir de fe
aquells dubtes terrenals,
que com a mortals ens assetgen.
La campana ja calla
i ara, sols s'escolta
frisar les túniques,
i les sabates.
Tothom mira al cel
buscant qui sap si
alguna cosa més,
que l'aigua de la pluja.
aquella tarda de setembre,
silenci mastegat
esperant passar les hores
entre oracions i espelmes,
per creure en Déu
i qui sap si amb els homes,
i vestir de fe
aquells dubtes terrenals,
que com a mortals ens assetgen.
La campana ja calla
i ara, sols s'escolta
frisar les túniques,
i les sabates.
Tothom mira al cel
buscant qui sap si
alguna cosa més,
que l'aigua de la pluja.
dilluns, 16 de març del 2015
Adéu, Espanya
Ja sé que s'ha posat de moda creure,
de dir a tot sí senyor,
de no fer preguntes incòmodes,
i d'anar amb el cap cot.
De ser ramats de bens
que caminen tots al mateix pas,
però, em pregunto,
i si en lloc de ser tan correctes,
en lloc de fer sense preguntar,
en lloc de ser bèsties temoroses
ens tornem tots ovelles negres,
que deixen per sempre de belar?
Espanya, jo, vull marxar.
de dir a tot sí senyor,
de no fer preguntes incòmodes,
i d'anar amb el cap cot.
De ser ramats de bens
que caminen tots al mateix pas,
però, em pregunto,
i si en lloc de ser tan correctes,
en lloc de fer sense preguntar,
en lloc de ser bèsties temoroses
ens tornem tots ovelles negres,
que deixen per sempre de belar?
Espanya, jo, vull marxar.
dissabte, 14 de març del 2015
Fronteres salvatges
Tu parlaves
i jo, mentre callada,
aixuplugada al llindar
on les paraules volen sortir,
i no poden.
Volen, però no poden,
perquè tenen distàncies,
fronteres que,
qui sap si un dia,
es tornaran salvatges
i es deixaran anar,
i nues,
tocaran sensacions
que sols es poden explicar,
enmig de carícies.
i jo, mentre callada,
aixuplugada al llindar
on les paraules volen sortir,
i no poden.
Volen, però no poden,
perquè tenen distàncies,
fronteres que,
qui sap si un dia,
es tornaran salvatges
i es deixaran anar,
i nues,
tocaran sensacions
que sols es poden explicar,
enmig de carícies.
dijous, 12 de març del 2015
Abans de mullar-te
No tots els estels llueixen igual,
ni les foscors
són de gola de llop
amb por inclosa,
ni les teranyines juguen a trencar-se
mentre el temps
corre amunt i avall,
amb la pressa d'estimar-te.
Un segon,
dos segons,
tres segons,
i t'ofegues en un got d'aigua
abans de mullar-te,
perquè l'ànsia sols té el teu nom
enganxat a la meva boca
si el silenci
compta les hores,
i el desig, toca els batecs
de tot allò que,
quan abans no sabia,
ara ja sap que existeix.
ni les foscors
són de gola de llop
amb por inclosa,
ni les teranyines juguen a trencar-se
mentre el temps
corre amunt i avall,
amb la pressa d'estimar-te.
Un segon,
dos segons,
tres segons,
i t'ofegues en un got d'aigua
abans de mullar-te,
perquè l'ànsia sols té el teu nom
enganxat a la meva boca
si el silenci
compta les hores,
i el desig, toca els batecs
de tot allò que,
quan abans no sabia,
ara ja sap que existeix.
diumenge, 8 de març del 2015
El molt de tenir por
No goso,
i em quedo a les portes
de qui sap què,
i qui sap on
amb les sabates molles
de trepitjar tantes llàgrimes,
i la llengua esparracada,
cansada de dir mots.
Esperant que el món canviï
i algú en trobi el desenllaç,
perquè res no sigui pitjor
que el molt de tenir por.
I així, serrant les dents,
m'empasso l'enyor,
em canvio les sabates
i torno a caminar,
cosint els forats de la meva llengua
encara que aquesta estigui cansada
d'esperar que el món canviï,
i algú, en trobi la solució.
i em quedo a les portes
de qui sap què,
i qui sap on
amb les sabates molles
de trepitjar tantes llàgrimes,
i la llengua esparracada,
cansada de dir mots.
Esperant que el món canviï
i algú en trobi el desenllaç,
perquè res no sigui pitjor
que el molt de tenir por.
I així, serrant les dents,
m'empasso l'enyor,
em canvio les sabates
i torno a caminar,
cosint els forats de la meva llengua
encara que aquesta estigui cansada
d'esperar que el món canviï,
i algú, en trobi la solució.
Si et dic tot el que penso
No vulguis saber tant.
Si et dic
tot el que penso
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar
quan tanquis els ulls,
aquesta nit al dormir.
Així, que millor
no vulguis saber tant,
i et deixis sorprendre,
doncs, avui la insinuació
li diu al tacte
que tot el que penso
i tot el que sé,
és el que vull tenir
aquesta nit,
quan jo tanqui els ulls,
per anar a dormir.
No vulguis saber tant,
perquè si et dic
tot el que el penso,
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar,
ni somnis on anar a dormir.
Si et dic
tot el que penso
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar
quan tanquis els ulls,
aquesta nit al dormir.
Així, que millor
no vulguis saber tant,
i et deixis sorprendre,
doncs, avui la insinuació
li diu al tacte
que tot el que penso
i tot el que sé,
és el que vull tenir
aquesta nit,
quan jo tanqui els ulls,
per anar a dormir.
No vulguis saber tant,
perquè si et dic
tot el que el penso,
sabràs tant com jo,
i llavors,
no hi haurà misteris
què somiar,
ni somnis on anar a dormir.
divendres, 6 de març del 2015
Així
Així com la inèrcia
porta un moviment insistent
que no la permet aturar-se,
i la foscor atrau la llum,
així com els motius
no sempre tenen raons
però succeeixen,
i els impossibles
poden esdevenir
realitats factibles,
encara que no sigui,
tan sovint com voldríem.
Així surt el sol al matí
i la lluna als vespres,
i la vida deixa glopades d'aire
perquè qui la vulgui sentir,
no s'hagi de conformar,
sols amb viure.
porta un moviment insistent
que no la permet aturar-se,
i la foscor atrau la llum,
així com els motius
no sempre tenen raons
però succeeixen,
i els impossibles
poden esdevenir
realitats factibles,
encara que no sigui,
tan sovint com voldríem.
Així surt el sol al matí
i la lluna als vespres,
i la vida deixa glopades d'aire
perquè qui la vulgui sentir,
no s'hagi de conformar,
sols amb viure.
dimarts, 3 de març del 2015
Penjada d'un fil
Corro,
però el temps no s'atura.
Veig l'horitzó
al final del camí,
però avui,
deixo la lluna
penjada d'un fil
i quatre núvols,
per fer-li companyia.
No m'agrada
que estigui sola,
no m'agrada
que passi pena,
així que avui,
corro,
però el temps no s'atura,
ho sigui
que agafo la lluna,
i els quatre núvols
i mirant l'horitzó,
avui li faig de seguici,
perquè no m'agrada
que estigui sola
penjada d'un fil,
on l'horitzó
és el final d'un camí
on sempre,
el temps no s'atura.
però el temps no s'atura.
Veig l'horitzó
al final del camí,
però avui,
deixo la lluna
penjada d'un fil
i quatre núvols,
per fer-li companyia.
No m'agrada
que estigui sola,
no m'agrada
que passi pena,
així que avui,
corro,
però el temps no s'atura,
ho sigui
que agafo la lluna,
i els quatre núvols
i mirant l'horitzó,
avui li faig de seguici,
perquè no m'agrada
que estigui sola
penjada d'un fil,
on l'horitzó
és el final d'un camí
on sempre,
el temps no s'atura.
dilluns, 2 de març del 2015
Desig de pell
A vegades,
les coses no es toquen
perquè cremen
i després,
després no es poden
deixar de tocar.
I si aquell desig de pell
avui es fes realitat,
i s'esvaís entre la llengua i el paladar,
amb la intenció
de quedar-s'hi per sempre?
Llavors,
hauries de preparar molt de temps
doncs, quan jo començo,
les meves intencions
no porten pressa per acabar.
I si aquell desig de pell,
avui es fes realitat?
Diuen aquells que en saben
que si hi ha brasa encesa,
el foc, mai s'apagarà.
A vegades,
les coses no es toquen
perquè cremen,
i d'altres,
perquè no es poden
deixar de tocar.
les coses no es toquen
perquè cremen
i després,
després no es poden
deixar de tocar.
I si aquell desig de pell
avui es fes realitat,
i s'esvaís entre la llengua i el paladar,
amb la intenció
de quedar-s'hi per sempre?
Llavors,
hauries de preparar molt de temps
doncs, quan jo començo,
les meves intencions
no porten pressa per acabar.
I si aquell desig de pell,
avui es fes realitat?
Diuen aquells que en saben
que si hi ha brasa encesa,
el foc, mai s'apagarà.
A vegades,
les coses no es toquen
perquè cremen,
i d'altres,
perquè no es poden
deixar de tocar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)