i jo, mentre callada,
aixuplugada al llindar
on les paraules volen sortir,
i no poden.
Volen, però no poden,
perquè tenen distàncies,
fronteres que,
qui sap si un dia,
es tornaran salvatges
i es deixaran anar,
i nues,
tocaran sensacions
que sols es poden explicar,
enmig de carícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada