divendres, 4 de febrer del 2011

Serà que avui toca amistat

El primer dia va ser bonic.
Feia calor,
era l'estiu.
Tu vas venir i em vas dir:
els amics de debò mai s'obliden
per molt que passi el temps,
i jo recordo aquella veu
clavada en el pensament.
Van passar els anys
i tot era genial.
Ens fèiem grans plegats
compartint preocupacions 
que al final no ho eren tant.
Més un dia em vas dir,
que ja no seguies amb mi.
El temps havia decidit,
que no havíem de compartit més
els calors de cap estiu.
No et vaig voler escoltar.
Impossible reaccionar 
al que el destí ens va marcar.
I com estrella que cau
sense avisar,
ens vas deixar.
Els anys han pogut passar,
però jo mai oblidaré
aquella veu que em va dir:
els amics de debò mai s'obliden
per molt que passi el temps,
doncs aquest serà l'ingredient
que per sempre els farà eterns.