dissabte, 18 de setembre del 2010

Vi negre

Teixit amb el color de la sang,
vesteix la copa sàvia,
d'aquell que veu amb delit,
al veure que la vida s'acaba.
El transparent del cristall,
li mostra amb ironia,
com la visió pot canviar,
depenent del qui se'l mira.
El gust d'aquest vi és diferent.
Intens en la primera besada
i que esclata gola avall.
Provocant el desig,
de tornar-lo a tastar,
i deixar-se emportar,
si la set és el que el crida.
La copa ja es va acabant,
i el vermell de la sang,
deixa lloc al transparent,
del cristall de la copa.
Crec, que la tornaré a omplir.
És bo de compartir,
les petiteses de la vida,
que a una la fan feliç.























Vestits de nuvis

Quan et mires al mirall, 
serpentina de la vida,
per un dia vestida de blanc.
Recordes el pensament,
en el que pensaves no arribar,
a compartir la teva vida,
amb una altra part de braç.
I fer força tots dos junts,
us ajudarà apuntalar 
l'estendard que us farà de guia,
en l'intent de fer-vos grans.
D'esperit.
D'ànima.
De sentiments.
I sobretot, d'humanitat.
I si mai,
potser algun dia,
arribeu junts al final...
tingueu per suposat,
que recollireu els fruits,
que en el camí haureu sembrat.
El vestit serà l'anècdota.
La música un record.
Les llàgrimes d'alegria,
l'aigua que regarà,
el que la vida inicia...
la llavor, del vostre amor.