vesteix la copa sàvia,
d'aquell que veu amb delit,
al veure que la vida s'acaba.
El transparent del cristall,
li mostra amb ironia,
com la visió pot canviar,
depenent del qui se'l mira.
El gust d'aquest vi és diferent.
Intens en la primera besada
i que esclata gola avall.
Provocant el desig,
de tornar-lo a tastar,
i deixar-se emportar,
si la set és el que el crida.
La copa ja es va acabant,
i el vermell de la sang,
deixa lloc al transparent,
del cristall de la copa.
Crec, que la tornaré a omplir.
És bo de compartir,
les petiteses de la vida,
que a una la fan feliç.
Disfrutar de beure cada segon de la vida/sentiments, encisant-se amb els petits detalls, mohiments i reaccions del que un aboca, l'explosió captivadora de cada gota que s'empasa. Fent de la necesitat/set un regal encatador, per seguir-se delectant. I quan ens creiem que s'acabava, es pot tornar omplir fins ves a sebre quan...
ResponEliminaHa estat un goig intentar beure de la vida com ho fas tu Marta.