diumenge, 19 de setembre del 2010

Camins

De camins i petjades,
en moltes situacions,
dibuixades.
Caminar sempre ha estat fàcil,
si saps on has d'anar.
El destí sempre et mostra,
la sorpresa del demà.
I no et queda altre remei,
que seguir caminant.
Doncs aquest sols ens porta,
realment,
on nosaltres volem anar.
Sempre hi ha un pic de distracció,
que ens pot fer perdre la direcció.
Però l'instint guia,
al camí marcat per la vida.
Ja t'hi pots encaparrar,
per molt que corris,
o vagis poc a poc,
el que hagis de viure,
viuràs.
El que hagis de sentir,
sentiràs.
Perquè en la línia de la vida
els camins ja estan marcats.





2 comentaris:

  1. Gràcies per aquest altre trosset del que penso.. Sense paraules!

    ResponElimina
  2. CAMINS de Marta Aubà, per la vista directe al cor.
    Segur que sigui on sigui, aquesta persona que es troba a la tardor, no tindrà mai hivern, perquè els camins descrits són un oasi de vida alimentats amb amor filial.

    ResponElimina