descobrir la realitat,
i portar-me a la lluna,
ni que sigui per un instant.
La purpurina no sols vesteix les estrelles,
i rellueix en l'obscuritat.
Els meus llavis,
et sabran guiar.
Perdona si mai t'he oblidat.
La vanitat fa fer moltes coses,
i precisament no és estimar.
Recordar els teus petons,
m'han fet tornar del passat.
Trampa mortal.
Saps que sense ells,
no em puc pas alimentar.
Porta'm a la lluna
i et sabré recompensar.
Què voldràs?
El viatge a l'infinit,
ja fa temps que el tens pagat.
Torna quan et cansis de viatjar,
per les terres que mai et voldran.
Jo seguiré allí,
pensant,
que algun dia,
a la lluna,
potser el teu cor em portarà.
Un sommi d'amor, tan descrit que lleva el sommiar per no deixar d'entendre una fracció d'aquest amor que es repartirà entre la lluna i la terra, o potser tambè viatjarà a les estrelles?. A la vida real el vehicle que el transportarà son el seus llavis, l'energia, l'amor vessat amb un petó. Que els trasporta del present al pasat, d'allà al futur, autoalimentant-se de sentiments fins a l'infinit, amor segur a tota prova.
ResponEliminaPremi! amb un viatge aparentament irreal, ens du dins un matrimoni que realment disfruta d'un amor etern dins el cercle que mai s'acabarà.
La lluna es clar, font d'inspiració d'enamorats/des i desenamorats/des, pels primers, sempre voler anar un xic més enllà, pels segons, una pregunta. I ara, què faig amb tot aixó?
ResponElimina